domingo, 30 de noviembre de 2008

Cap de setmana complet


Ja anava sent hora d'aprofitar un cap de setmana com deu mana. A pesar de que el mal temps no ens abandona, sobre tot el fret, hem pogut gaudir dels dos dies sense massa contratemps. El dissabte pel matí l'escenari el posava el carrer l'Orito on s'ha instal·lat el Mercat Medieval. Hem passejat una estoneta per allí, per a fer fam, i quan ha arribat Margarita hem anat a una de les paraetes a menjar alguna cosa. Nosaltres no som molt de comprar, però de menjar ja és una altra cosa. Apart de que el polp, el lacón, el xoriç a la sidra i les empanades estaven de mort, ha estat bé perque ens em tornat a enjuntar amb Margarita, que ja feia temps que no ho feiem. Mentre menjavem, ens ha fet riure amb la seua forma de vore la vida i després, ens hem anat a fer-nos un cafenet i un pastisset a la gelateria.
La segona part del finde ha sigut a Enguera. Bé, més bé a Montesa. Chingao, Edu, Gerardo y yo, hem aprofitat el matí del diumenge per a escalar. Segurament Gerardo quan veja açò es riurà, perque l'escalada que jo faig és un poquet de broma, però en realitat per a mi significa molt. Com que tinc por a les altures açò de l'escalada em resulta un poquet difícil i de vegades passe por. La veritat, no sé ben bé perquè ho faig. Serà perque mentres escales no tens una altra cosa al cap que buscar un forat on agarrar-te a la roca. O tal volta, per lo viu que et sents quan tornes a picar terra.

lunes, 10 de noviembre de 2008

La fi de lo mon

El dissabte vam passar la vesprada encanats de riure. El meu amic Ricardo i jo, com gaiarabé mig poble, vam anar a vore el monòleg de Xavi Castillo al Cine de Dalt. Ricardo ja era reincident, però jo era la primera vegada que anava a vore'l i, la veritat, no em va desebre. Amb el canvi climàtic com a fil conductor Xavi es va destrellatar d'allò més durant dues hores. La veritat és increïble que només una persona siga capaç de sostindre una actuació durant tant de temps sense que no decaiga massa (el trosset de l'os polar no em va agradar massa). Encara que la seua soletat l'aconsegueix mitigar amb el seu repertori de personatges (Zaplana, el Rei, Rajoy y, sobre tot, Rita, la reina de l'espectacle) i de la seua gran vitalitat. Dels personatges vaig tirar de menys alguna presència com Jimenez Losantos, Zapatero i Carod Rovira, que també donen molt de joc amb alguna que altra estupidesa. Bé, com el mateix Xavi Castillo diu, tal volta faja un espectacle amb això. I a vore si hi ha sort, i també el fa a Xixona.