12/4/2009 Villafranca del Bierzo - O Cebreiro

El camí, a partir de Villafranca discorre pel costad de la Nacional VI, per un "andadero" pintat de color groc que recorda el "camino de baldosas amarillas" que té que recòrrer Dorothy per visitar el Mac d'Oz. Aquest camí groc està separat de la carretera per "new jerseys" de ciment. Podriem pensar que l'etapa de hui és pesada, perque discorre pel costat de la carretera. Tanmateix, si fem un exercici de concentració i ens fixem nomes en la part esquerra del camí, podem vore com al nostre costat discorre el riu Valcarce, entre els oms i els "quejigos". Increiblement, també podem escoltar el cant dels pardals. Però no tot és quietut. Sobre els nostres caps notem com una remor de tormenta, que no és tal. Es tracta del soroll dels vehicles que passen per dalt de nosaltres atravessant viaductes de una altura colosal, més grans, inclús que els aqüeductes romans.
Fem la nostra primera parada a Trabadelo, on una holandesa i un gallec regenten un bar. Parem el justet per a agafar forces amb el café i un pastís de iogurt amb xocolata i continuar el camí, encara pla, cap a O Cebreiro.
Continuem per la vora de la carretera fins a Las Herrerías on fem una altra parada per a afrontar els 9 kilòmetres de pujada fins a O Cebreiro. El camí és prou empinat, a més està la dificultat afegida del que anomenarem "o merdeiro", a saber: una combinació de fang, plujim i merda de vaca, tot barretjat i patejat per elles mateixa. Aquest fet fa que avanaçar siga prou costós. A només 5 kilòmetres del cim parem a dinar en La Faba per a afrontar l'última pujada, més suau que la anterior.
L'esforç ha valgut la pena. O Cebreiro és ara una bonica població amb "pallisses" remodelades i cases de pedra que li donen un aspecte medieval. Està molt enfocada al turisme i podem trobar tendes d'artesania, així com tavernes on continuar duent a terme la nostra vinícola tradició.

11/4/2009 Ponferrada - Villafranca del Bierzo

A la eixida de Ponferrada ens sorpren el poblat construit per Endesa per als seus treballados, anomenat Compostilla. E camí es prou pla i recorre diversos pobles: Columbarios, Fuentes Nueva, Capmponaraya. Açò fa que la marxa siga prou entretinguda.

Des de Camponaraya fins a Cacabelos el camí deiscorre per inmensos camps de parres d'on es fa el vi de la zona: D.O. El Bierzo.

De ahí fins el final anem pel costat de la carretera fins un encreuament. En aquest lloc, una vegada més, ens hem equivocat i hem fet 4 kilòmetres més dels que tocaven. Encara i tot, el camí era prou bonic pel mig dels oms.
A Villafranca del Bierzo ens hem allotjat finalment i hem dinat. És un poble molt boinc, d'aspecte perenaic. Hem visitat l'església romànica de Santiago amb la famosa Porta del Perdó. Antigament, a aquesta porta se li atorgava el perdó a tots aquells peregrins que, degut a problemes físics, no eren capaços d'arribar a Santiago. També hem visitat el temple gòtic de San Francisco. Des d'allí es veu una bonica panoràmica del polble amb el palau-castell dels marquesos i la Cotlegiata de Santa María.

10/4/2009 Rabanal del Camino - Ponferrada

"Abrigaos, está nevando. Y arriba, más" Amb aquestes paraules del cambrer del mesón El Refugio ja ens podiem imaginar que el protagonista dl dia anava a ser l'ortge. Efectivament, una suau neu en pols començava a cobreir el paissatge amb un llençol blanc,que er cada vegada més intens conforme anavem guanyant altura.
am la nu canet-nos al damunt arribem a un lloc emblemàtic del camí: la "Cruz de Ferro". Sobre una acumulació de pedres formant una muntanya hi ha una creu. El que fa especial aquesta creu és que està siuada al mateix lloc que un altar consagrat al deu Mercuri romà. A més les pedres que formen la muntanyeta són les que han deixat els peregrins durant anys de pujar allí en les seues peregrinacions.
Una vegada deixada enrere la creu, el nostr camí continúa ja de baixada, passat per pobles molt bonics com El Acebo, on dinem, i Molinaseca.
Finalment, després d'una llarga i drua jornada arribem al nostre dest´a Ponferrada. Després d'una reparadora dutxa, hem de complir el ritual que hem anat desenrotllant des de l'any passat: visitar les zonesmés importants (torre del rellotge, basílica, castell dels templaris) i fer un sopar amb botella de vi inclosa. Ara ja, només ens quedar descansar i preparar el nostre cos per a l'etapa de demà, un poc més curta.

Camino de Santiago: El último tramo

El día 9 d'Abril, a la matinada, vam eixir Pau i jo rumb a Rabanal del Camino, un xicotet poble a pocs kilòmetres d'Astorga. Ens disposem a cobrir les últimes etapes que ens queden fins a arribar al final del nostre camí: Santiago de Compostella. Esperem que els astres i Sant Jaume estiguen de la nostra part i aconseguim el nostre objectiu sense massa problemes.

Ací tindreu un resum de les nostres andances. Dessitjeu-nos sort.

Fins prompte.