domingo, 17 de octubre de 2010

El cementeri de Lorca.


"Quan vaig anar la primera volta a Lorca a demanar feina, em van donar un carro amb polos i granissats.
- Be, i aci on puc anar a vendre els polos?
- Al cementeri. L'aigua d'alli es molt roin i la gent quan arriba te set.
Aixi es que vaig agarrar el carro i me'n vaig anar al cementeri. Quan vaig arribar, vaig vore que hi havia una costera molt empinada. "Maria santisima" vaig pensar. Pero, hala!, a rastrons i com vaig poder vaig pujar el carro.
Es va fer una venteta la mar de be, perque la gent arribava alli ofegada entre el calor i la costera. Quan tot es va acabar vaig agarrar el carro per a tornar-me, amb la mala sort que, anant costera cap avall no vaig poder aguantar el pes del carro i alla va anar tot el gelat que m'havia sobrat per terra.
Quan vaig arribar a ca l'amo, li vaig dir.
- Mire lo que m'ha passat!
- Doncs ara tots els polos que et menges me'ls hauras de pagar i en compte de beure vi en el dinar, beuras aigua fins que pagues el genero que has perdut.
I aixi va ser..."

*NOTA: Disculpeu que no hi haja accents, tinc un problemeta amb l'ordinador.

viernes, 15 de octubre de 2010

Histories de "gelaors"


Potser la paraula "gelaor" siga, junt amb "terroner", una de les paraules que millor definix els xixonencs, tant per la seua singular pronunciacio com pel que representa en l'idiosincracia del poble. Tot el mon al poble i a alguns pobles del voltant quan senten nomenar a algu amb aquest apel·latiu, inmediatament, es fan una recomposicio del personatge en questio, que generalment, no sol ser massa generos amb l'interpel·lat.
Moltes vegades, la definicio s'aproxima a aquesta: "Persona que treballa venent gelat a una ciutat espanyola amb platja. Normalment nomes treballen huit mesos a l'any, durant els quals guanyen els diners a cabassos. Despres venen al poble a desencantar i restregar-nos als del poble com son de rics, durant els quatre mesos que estan tocant-se els ous..."
I be, no vaig a ser jo qui diga que no hi ha mes d'un "gelaor" que s'adapta perfectament a aquesta definicio. Tan mateix, poques persones saben que hi ha negocis en pobles humils, que durant ixos huit mesos no tenen ni un sol dia de descans (ni un) i que no tots puen els diners en una pala, sino que tenen negocis familiars que seguixen endavant amb molt sacrifici. Pero el que encara es veu menys es definir aquest ofici amb paraules com emprenedor, aventurer, valent i treballador.
Soc net i fill de geladors, els meus familiars van abandonar la seua benvolguda Xixona per anar a guanyar-se el pa a ciutats molt llunyanes en una epoca dificil com mai hem conegut (ni esperem coneixer). Gracies al seu esperit emprenedor i aventurer, a la seua valentia i a les seues ganes de treballar, els seus descendents som ara qui som. No va ser un cami gens facil, va estar ple d'anecdotes gracioses i d'histories tristes. Van ser, son i seran sempre "gelaors", i aquestes son les seues histories.

lunes, 4 de octubre de 2010

Sonrisa, de Ana Torroja


“Tengo una canción”. Esto me dijo Carol el otro día mientras hablábamos un rato. “Todas las canciones que pones son muy tristes, y esta que te digo es muy bonita y es mas alegre”.La verdad, no le falta razón. Entonces le digo que me diga cual es la canción. “Sonrisa, de Ana Torroja”, y esta es la historia:

En octubre del 2008, el monovolumen en el que viajaban la cantante, la modelo Esther Arroyo y cuatro ocupantes más chocó contra una furgoneta. Uno de los ocupantes y amigo de Ana murió en el siniestro.

Tiempo después escribió esta canción en la que nos invita a ver un lado mas optimista de la vida y a darnos cuenta de lo que nos puede cambiar en un instante y que, por tanto, hay que aprovechar al máximo los buenos momentos.

Ojala nos contagie de optimismo y nos abra los ojos hacia lo que realmente importa: las millones de razones que existen para seguir viviendo.

Mil gracias Carol y un beso.