A la eixida de Ponferrada ens sorpren el poblat construit per Endesa per als seus treballados, anomenat Compostilla. E camí es prou pla i recorre diversos pobles: Columbarios, Fuentes Nueva, Capmponaraya. Açò fa que la marxa siga prou entretinguda.
Des de Camponaraya fins a Cacabelos el camí deiscorre per inmensos camps de parres d'on es fa el vi de la zona: D.O. El Bierzo.
De ahí fins el final anem pel costat de la carretera fins un encreuament. En aquest lloc, una vegada més, ens hem equivocat i hem fet 4 kilòmetres més dels que tocaven. Encara i tot, el camí era prou bonic pel mig dels oms.
A Villafranca del Bierzo ens hem allotjat finalment i hem dinat. És un poble molt boinc, d'aspecte perenaic. Hem visitat l'església romànica de Santiago amb la famosa Porta del Perdó. Antigament, a aquesta porta se li atorgava el perdó a tots aquells peregrins que, degut a problemes físics, no eren capaços d'arribar a Santiago. També hem visitat el temple gòtic de San Francisco. Des d'allí es veu una bonica panoràmica del polble amb el palau-castell dels marquesos i la Cotlegiata de Santa María.
1 comentario:
la hospitalera rubia i perillosa de Villafranca, i Juan de Urgull, i La Loba de Montroi, i el xinorro perdut, i els pijos de Ferreries i les cançons de Chayanne, i el cambrer de La Faba i sa mare. Les vaques que ni ens miren, i un cavall bonic, i LA NEU A LES CIMERES i el Ricardito Bofill xixonenc i la seua colla, i els falleros de l'horta valenciana, i la coreana que dorm als meus peus, i la gentada de l'alberg i l'homo roncator i el seu fisiterapèuta més lluny, i el formatge de cebreiro amb codonyat i A LÚA DO CEBREIRO, i la mare de déu assombrada... La Melissa Liu i en José Yang...
Publicar un comentario