Histories de "gelaors"

Potser la paraula "gelaor" siga, junt amb "terroner", una de les paraules que millor definix els xixonencs, tant per la seua singular pronunciacio com pel que representa en l'idiosincracia del poble. Tot el mon al poble i a alguns pobles del voltant quan senten nomenar a algu amb aquest apel·latiu, inmediatament, es fan una recomposicio del personatge en questio, que generalment, no sol ser massa generos amb l'interpel·lat.
Moltes vegades, la definicio s'aproxima a aquesta: "Persona que treballa venent gelat a una ciutat espanyola amb platja. Normalment nomes treballen huit mesos a l'any, durant els quals guanyen els diners a cabassos. Despres venen al poble a desencantar i restregar-nos als del poble com son de rics, durant els quatre mesos que estan tocant-se els ous..."
I be, no vaig a ser jo qui diga que no hi ha mes d'un "gelaor" que s'adapta perfectament a aquesta definicio. Tan mateix, poques persones saben que hi ha negocis en pobles humils, que durant ixos huit mesos no tenen ni un sol dia de descans (ni un) i que no tots puen els diners en una pala, sino que tenen negocis familiars que seguixen endavant amb molt sacrifici. Pero el que encara es veu menys es definir aquest ofici amb paraules com emprenedor, aventurer, valent i treballador.
Soc net i fill de geladors, els meus familiars van abandonar la seua benvolguda Xixona per anar a guanyar-se el pa a ciutats molt llunyanes en una epoca dificil com mai hem conegut (ni esperem coneixer). Gracies al seu esperit emprenedor i aventurer, a la seua valentia i a les seues ganes de treballar, els seus descendents som ara qui som. No va ser un cami gens facil, va estar ple d'anecdotes gracioses i d'histories tristes. Van ser, son i seran sempre "gelaors", i aquestes son les seues histories.