El superamic Pau, m'envia una altra canço amb historia. Se que a mes d'un el sorprendra...
"Aquesta cançò, l’autor la situa als calaixos de la seva memòria infantil… Ens porta a la memòria aquella Teresa que pujava i baixava la Plaça de Xixona als anys de la nostra infantesa i adolescència. Aquella Tereseta sempre amb el seu abric, que repartia besos als nois i deia continuament: - xiquets, voleu-me…!. De segur que aquella boja simpàtica i tedra roman a la memòria col·lectiva com descriu (una mica) aquesta cançò de l’alcoià amb arrels xixonenques-torrudanes, mai no explicades pels seus biografs.
Ahí va ,doncs, l’homenatge a Teresa".
No hay comentarios:
Publicar un comentario