Un passeig al capvespre

L'intens sol comença a caure i eixir al carrer ja no es sofrir. El camí triat em porta pels carrers estrets del casc antic, sempre cap a dalt. L'asfalt s'acaba per fi quan he de trencar a la dreta, just davall les roques amuntegades del Cabeç dels Nanos. Una empedrada costera avall facilita el meu caminar i puc notar el canvi en la temperatura, ara més fresca, en arribar al llit del Riuet, el lloc on naix el fret. De seguida la baixada es canvia per pujada i deixant enrere els lladrucs d'un amenaçant gos avance per un espaiòs caminal que desplega davant els meus ulls un meravellòs paisatge envoltat de les càlides llums del capvespre. Al davant puc vore la llarga serp que es la carretera que s'enfila fins a dalt la serra de la Carrasqueta i junt a ella, les penyes de Roset que semblen fitxes del dòmino en ple "efecte papallona"; a l'esquerra la imponent serra de Migjorn amb el seu perpetu forat que sembla sorprendres del paratge que té davant d'ell; i a les meues esquenes el blau i encisador mar en calma de l'estiu. Continue la meua caminada entre bancals d'oliveres i ametlers, pasant per davant de portes de ferro i inmensos xalets, fins que per una estreta senda, després d'una última pujada, el soroll de l'aigua corrent anuncia l'arribada a la encara viva i alegre font de Nutxes.