Texans, jaquetes i jupetins vaquers, algun barret de cowboy i, fins i tot, uns esperons es van poder vore el divendres a la nit al Beebop. La causa de tot aquest ambient del llunyà Oest va ser el concert del mític grup dels 80, "La Frontera". La nit va començar amb música rockera tant extranjera com espanyola per a crear ambient i començar a fer ballar a tota la gent del local.
El concert va començar amb l'actuació dels teloners. Santi Campillo (guitarrista de M-Clan) i la Electric Band. El cantant, amb una veu molt bona des del meu punt de vista i ben acompanyat de la guitarra de Santi Campillo, va interpretar cançons de grups de rock dels 70 (Led Zeppelin o AC/DC). Després va vindre el que era el plat fort.
Javier Andreu i la seua banda van començar a tocar i prompte es van confirmar els rumors de que no estaven "en les millors condicions" per a tocar. La veu del cantant distava molt d'aquella que vaig escoltar als meus walkmans quan era adolescent. El rock and roll pasa factura. Però tampoc era qüestió de posar-se tiquismiquis. Així que vam escoltar de nou les històries que parlen de "Duelo al sol", un tal "Judas el miserable" i varem tornar disfrutar d'aquella "Dulce tentación" que alguna vegada ens va portar fins al "Límite del bien y del mal".
El concert va començar amb l'actuació dels teloners. Santi Campillo (guitarrista de M-Clan) i la Electric Band. El cantant, amb una veu molt bona des del meu punt de vista i ben acompanyat de la guitarra de Santi Campillo, va interpretar cançons de grups de rock dels 70 (Led Zeppelin o AC/DC). Després va vindre el que era el plat fort.
Javier Andreu i la seua banda van començar a tocar i prompte es van confirmar els rumors de que no estaven "en les millors condicions" per a tocar. La veu del cantant distava molt d'aquella que vaig escoltar als meus walkmans quan era adolescent. El rock and roll pasa factura. Però tampoc era qüestió de posar-se tiquismiquis. Així que vam escoltar de nou les històries que parlen de "Duelo al sol", un tal "Judas el miserable" i varem tornar disfrutar d'aquella "Dulce tentación" que alguna vegada ens va portar fins al "Límite del bien y del mal".
2 comentarios:
Buaaa, quina enveja: Un dels meus grups favorits en concert!!! Ara bé, sí és de veres que en el darrer recopilatori amb les cançons de sempre que van treure fa uns anys, semblava que la veu de Javier Andreu no sonava amb la mateixa potència que als anys daurats. Que farem, com dius, el rock passa factura...
Carls: La veritat és que me'n vaig enrecordar de tu, però això de treure les entrades no estava massa clar. Jo no sabia que anava al concert fins tres dies abans.
Publicar un comentario