Estimats companys. Ja vos he dit a la platja que parlar no és el meu fort i que m'exprese molt millor escrivint. Hi ha més temps per a pensar i pots trobar amb més tranquilitat les paraules que signifiquen exactament el que vols dir. No vull que vos preneu estes paraules com a despedida sinò que siguen la constatació d'un moment. Un lloc on tornar quan vulguem, sempre que ens apetixca.
Durant 9 mesos heu aconseguit que el fet d'anar a treballar fora molt fàcil de portar. A la sala de mestres sempre hi havia alguna cosa de què parlar, algú amb qui riure i, sobre tot algun dibuix que retallar (la plastificadora també vos tirarà de menys). El companyerisme ha dominat en tot moment fins a tal punt que alguns han tocat, encara que siga amb la punta dels dits, el terreny de l'amistat i uns altres directament l'hem abraçat. Pense que tot açò ha sigut de veres i que no ha sigut una espècie de "Gran Hermano" perquè hem quedat junts fora de l'escola prou vegades, quan ningú ens obligava a fer-ho.
A més, la història d'aquest any no s'ha quedat tancada, encara quedem moltes incògnites que resoldre, molts misteris sense descobrir, i si no, mireu:
Ens queda per saber si Maripepa aprovarà les opos, si Clara D. i jo firmarem l'escritura o ixirem correns per la porta de la notaria, les aventures de Clara V. i María per Ibissa (quina por), descobrir la extensió del Duquesado de Balones (piscina inclosa) i banyar-nos a la piscina de David. Sentir cantar els Maldita Nerea, fer-nos quatre o cinc mentiretes en Glòria, vore a Clara D. beure amb palleta, fer la Banyà de la Torre, saber si Clara vindrà en "uno" de Manchester... En fi, que açò no pot haver acabat ací.
Així és que de moment, jo em negue a dir-vos adeu. Ho deixe en "fins prompte". I si al final resulta impossible que ens tornem a vore tots junts, el que hem fet enguany no ens ho lleva ningú.
Un abraç a tots, i com he dit, fins promte.
No hay comentarios:
Publicar un comentario