Imbecilisme

He llegit als diaris que els polítics Urkullu i Erkoreka (PNV) i Tardà (ERC) recolzaran Rússia en el partit que els enfrontarà a la selecció Espanyola de futbol aquesta vesprada-nit. Segurament aquestes persones no tinguen un sentiment de pertenència a un pais anomenat Espanya i, segurament, en cas que els agrade el futbol, no es sentiran representats amb aquesta selecció. Però resulta que, a aquesta selecció juguen alguns jugadors catalans que, inclús, han jugat amb la selecció de Catalunya (Xavi, Puyol, Cesc o Capdevila) i també un jugador basc (Xabi Alonso). I dic jo que a lo millor si que podien tindre simpatia per l'equip en el que juguen aquestos jugadors. Per posar un exemple, a l'NBA, jo que mai he sentit simpatia pels Lakers enguany tenia clar que volia que guanyaren la final, només perque a l'equip estava Gasol. Aquest xic és de la meua terra i abans que guanye qualsevol altre americà de Boston, que a mi que m'importa, doncs preferisc que guanye Gasol.
Encara que pot ser estiga oblidant-me de alguna cosa, i una vegada, als anys foscos de l'edat mitjana, els Païssos Catalans i Euskadi, van arribar fins a Russia, i resulta que els russos són descendents directes de catalans i bascs. I van ser aquestos qui després van dur l'ensaladilla russa i a Demis Roussos a la península i per això tanta simpatia i tant bon rotllo amb els nostres amics de tota la vida russos. No com els espanyols que només ens han dut Felips cinquens i Francos, els cabrons.
Be, bromes apart, pense que aquestos senyors s'haurien de dedicar a disfrutar de l'esport (si els agrada, que pense que no) i deixar-se de crispar d'aquesta manera, perque la única cosa que fan és el ridícul. I posats a defendre idees nacionalistes, que ho facen be, que també és necessari i es pot fer. Que deixen de practicar un nacionalisme absurd, que no aporta res, estúpid i idiota. Imbecilisme.

Feliç 300 aniversari

Ahir, 20 de juny, Xixona feu 300 anys com a ciutat. Per a commemorar l'efemèride es va celebrar un ple extraordinari on es van repassar els privilegis que el rei Borbó va atorgar al municipi. A més es va presentar el llibre "Trescientos años de Xixona ciudad" de Nacho Lara. La informació ve més detallada al diari Información

La cajera y el anciano

Eran las siete y cuarto de la tarde y nos habíamos sentado en una cafetería junto a las Torres de Serrano, en el centro de Valencia. Ella, una mujer sudamericana de treinta y tantos años, vestida todavía con el uniforme de cajera del supermercado, se había sentado en la mesa de enfrente a tomarse un café con leche. Él, un hombre que rondaba los ochenta y que se apoyaba en su bastón, trataba de sentarse en la misma mesa, pero, al intentarlo la silla se le deslizaba hacia atrás. Con un simple gesto, ella le ayudó a sentarse. Después de darle las gracias muy educadamente, el señor comenzó a entablar una conversación con su compañera de mesa. Otra persona se hubiese sentido incómoda o molesta, pero ella, a pesar de que seguramente estaría cansada después de su jornada laboral y de tratar con gente educada y otra no tanto (o tal vez por eso), escuchaba al caballero. Y se notaba que le escuchaba porque las veces que ella participaba en la conversación lo hacía al hilo de lo que el anciano le contaba. En un momento dado, el señor sacó unas fotos de su bolsillo y se las mostró a la mujer. "Era muy guapa" le contestó ella mirando las instantáneas. A los pocos minutos ambos abandonaron el local mientras nosotros acabábamos nuestra merienda.
Siempre he admirado a este tipo de personas. Gente que, sin hacer nada del otro mundo, sin propónerselo siquiera y sin que haya ninguna razón aparente, están dispuestas a escuchar o ayudar a cualquiera. Y de todas ellas me merecen más respeto todavía las que ejercen su don con las personas mayores. En un mundo el que vivimos en el que todo va demasiado deprisa, en el que no tenemos tiempo de pararnos para ver lo que le ocurre a la gente que tenemos alrededor, las personas que más sufren este abandono son nuestros mayores. Personas que, a simple vista, ya han hecho todo lo que tenían que hacer en la vida, pero que a poco que los escuches o leas un poco en su mirada, te pueden enseñar todavía lecciones valiosísimas. Además, después de dedicarles un poco de tu tiempo, siempre tienes la recompensa de ver en sus rostros el agradecimiento que te hayas acordado de ellos, que los hayas escuchado, que los hayas atendido. Y cuando te das cuenta tienes ante ti a una persona feliz y que de un modo u otro te tiene un cariño especial sólo por el momento que les has regalado. Y tú casi sin darte cuenta eres un poco mejor persona y te sientes más querido en tu interior.
En tan poco tiempo. Con tan poco.

Teletubies bufats

He ací un article d'un bon amic contra el menfotisme regnant. Està parlant del seu poble, La Torre, però crec que el seu pensament es pot fer extensiu a qualsevol altre poble i a qualsevol persona entre les que m'incluisc. Decidiu vosaltres.

Pauet i els nómades

1000 visites

L'enhorabona pa mi!! Aquest dijous el blog va arribar a les 1000 entrades. Segurament jo hauré fet unes 500 mirant a vore si les entrades es publiquen be o no, però la resta són vostres. Açò m'ompli d'orgull i satisfacció, jaaaja. Així que no em queda sino donar-vos les gràcies a tots els que em consta que heu visitat el blog i en especial a tots els que heu deixat un comentari i m'heu donat idees per a fer-ho més interesant. Espere no deixar-me ningú i si em dixe algú serà per desconeixement:
Gràcies a Pau, Toni, Rocío, Carol, Ricardo, Enrique, Fabián (Faloco), Chilo, Emi, Mª Jesús, Mª José y Esther.
Un abraç

Més història de Xixona

El blog.faloco.com ens dona dos enllaços molt interesants per a tots aquells que els interese la història i més en concret la història de Xixona. Es tracta de dos articles amb fotografies antigues de com es va anar conformant Xixona i els seus barris. Els enllaços són els següents:
http://www.alicantevivo.org/2008/05/xixona-i.html
http://www.alicantevivo.org/2008/05/xixona-2.html