Som diferents, som iguals (I)

A octubre de 2012, el primer ministre britànic, David Cameron, i el president escocés, Alex Salmond van signar un acord polític pel què l'Estat atorgava al parlament escocés la capacitat de convocar i organitzar un referendum d'independència abans de finals del 2014. Segons l'acord, Londres i Edimburg es van comprometre a acceptar el resultat fora o no favorable a la independència. La pregunta, consensuada també, va ser: Hauria de ser Escòcia un país independent?
La consulta va quedar legitimada inicialment per la victoria del SPN (Partit Nacionalista Escocés) a les eleccions de 2011, amb majoria absoluta, portant per bandera aquesta reivindicació independentista.
El passat dijous els escocessos majors de 16 anys van poder dir amb el "més alt nivell de justícia, transpariència i decor" si volien o no ser independents. El resultat ha sigut que a Escòcia el 55% de la població vol continuar unida al Regne Unit, mentre que el 44% volen la independència. Una diferència que pràcticament dividix el país en dos i que, més endavant, farà que hagen de prendres més decissions en quant a l'autonomia escocessa.
Ací, a Espanya, aquest referendum s'ha seguit molt de prop, ja que s'ha relacionat amb les pretensions soberanistes de Catalunya. Tant els que busquen aquesta independència com els que la rebutgen s'han mirat en l'espill d'Escòcia per a fer comparacions.
Com en tot, en el dos processos hi ha similituts -tant Espanya com el Regne Unit son realitats plurinacionals, amb monarquies parlamentàries- i diferències - a Espanya hi ha una Constitució que no permet aquest tipus de referendum, cosa que no ocorre al Regne Unit-. Tanmateix, sembla ser que al nostre veí del nord s'han seguit una sèrie de passos  ben fets que han portat a que es puga celebrar una consulta soberanista sense complexos, mentre que ací, pel que jo sé, no s'ha fet. Tant la part unionista com la separatista d'ací han fet coses que, comparant-les amb el model britànic, dificulten que hi haja un procés "entre cavallers".

Calentures

Durant tota la setmana passada l'apartat "ultimes notícies" del meu facebook ha estat ple publicacions amb una mateixa temàtica: la calor a les aules. Vaja per davant que per motius personals, enguany, m'he lliurat d'eixe "infern a les aules". Tanmateix, pense que puc fer-me una idea. Em jugue el coll... de la camisa -que deia el meu mestre Agustí- que a algun mes de juny o setembre d'algun  dels dotze anys que porte com a mestre he patit temperatures semblants a les d'enguany a les aules. I igual que jo tots els demés mestres i alumnes.
Per això, i perdoneu-me l'atreviment, em pregunte si la "calentor" que ha sentit algun mestre no està més relacionada pel fet de que els ha fastidiat, d'alguna manera, començar cinc dies abans del que és costum les classes lectives. I no és que no tinguen raó, que la ténen, però no pel motiu de la calor. Ni una sola de les publicacions deia res sobre "no he tingut temps de preparar la classe com volia", "no m'he pogut coordinar amb els mestres especialistes" o "no he pogut preparar activitats divertides com m'hagués agradat per als primers dies de classe". L'argument principal era la calor.
Com vaig respondre a alguna d'aquestes publicacions, pense que per a queixar-se cal tindre fonaments, i bassar la crítica d'una decissió presa per la Consellera d'Educació en "que fa calor" em sembla un argument un poc pobre. Sobretot, perque té un contra-argument tant senzill com agafar la pàgina de l'Institut Nacional de Meteorologia i buscar un dia en el que la temperatura haja sigut la mateixa que la d'aquestos dies, en qualsevol altre any. La calor forma part de les nostres terres i pense que, més o menys estem acostumats a ella.
La meua opinió és que els nostres arguments han d'anar per un altre costat, com fer entendre els nostres "superiors" que una escola no és una fàbrica on s'apreta un interruptor i les màquines es posen a produir, sino que necessitem organitzar-nos, coordinar-nos, preparar activitats, etc. per a que l'ensenyança siga de qualitat. Que per a fer això, les escoles han d'estar amb tot el personal el dia 1 de setembre i tindre uns dies per a encaixar totes les peces abans que vinguen els nostres xiquets i xiquetes àvids d'aprendre. I si, de veres, fa calor, exigir a l'Administració que invertisca en els recursos que facen falta per a aliviar-la i fer possible que les classes es desenvolupen en les condicions que marca la llei. Posant-nos d'acord les escoles i els directors per a fer protocols d'actuació en cas de temperatures que puguen posar en perill els xiquets -si és que de veres ho pensem- . Perque pense que fer demagògia amb arguments tan febles no ens fa cap favor als mestres.