Recomana un llibre

Ahir vaig llegir un comentari d'una amiga i en ell va recomanar un llibre. Així que em va vindre al cap que, ara que s'arrima l'estiuet i comencem a tindre més temps estaria bé crear una espècie de banc de llibres al blog. Per això si heu llegit un llibre últimament que us haja agradat, doncs, podeu recomanar-lo ací. El primer el posa Rocío:
"El vuelo de las termitas" de Luis Leante.

Gracias "gitanilla"

Xixona 300 anys com a ciutat

Aquest any se celebren a Xixona els 300 anys de la concessió del títol de Ciutat. L’ajuntament ha tingut una iniciativa per commemorar aquesta data important per a la població i, d’entre les activitats que s’hi estan realitzant, destaca l’elaboració d’una guia didàctica per als alumnes d’educació primària i secundària del poble (desconec si també de batxillerat); una sèrie de visites guiades pels voltants del poble, una exposició al Teatret sobre la batalla d’Almansa i les seues conseqüències polítiques al nostre territori, i algunes xerrades sobre el tema.

He de dir que, en primer lloc, m’ha decebut un poc la guia didàctica perquè, si be per a alguns cursos de primària la informació que conté és més que suficient, per a secundària em sembla un poquet escassa. Parle, en especial, de la part en la qual s’exposen els privilegis concedits per En Felip V als xixonencs i que indubtablement van suposar un avantatge per als ciutadans (els xixonencs podien dur armes, mentre que a Alacant i Alcoi, per exemple, no s’hi podia). I és què, en la meua opinió, el que falta és precisament l’altra part, tot allò que varem perdre com a part d’un poble, més antic i més gran. Per exemple, vam perdre els furs, la possibilitat d’usar normalment la nostra llengua, el dret de les dones a tindre propietats...

Em va sorprendre aquesta falta perquè, per altra part, al Teatret hi havia uns panells que explicaven molt resumidament, però molt be, tot el que va ocórrer aquell tumultuós començament de segle XVIII a Espanya. Pense que s’hauria d’haver aprofitat tota aquesta informació per a elaborar una guia més completa.

De tota manera, per a mi, com a mestre, “l’estrela” d’aquesta iniciativa ha estat les visites guiades pels voltants del poble, acompanyades de tallers per les vesprades on, tant alumnes com mestres, hem aprés a imaginar el poble fa 300 anys; a descobrir el passat amb els noms dels carrers, a sentir històries sobre un dels nostres patrons, a saber que podem comprar pa al forn més antic del territori valencià o a buscar entre els basaments de les columnes de l’antiga església, les empremtes que van deixar els seus constructors.

Per tot això, la iniciativa m’ha semblat molt bona i és molt valent, per part de l’actual ajuntament, commemorar aquesta data perquè recordem que el nostre poble va recolzar Felip d’Anjou defensor d’un model polític centralista, que no és precisament el model polític pel qual es decanta la majoria dels ciutadans a Xixona, si fem cas de les darreres eleccions municipals i generals. Però és que es tracta precisament d’això, de recordar i conèixer-nos un poquet més, no de fer política.

Anime, doncs, l’ajuntament a continuar amb activitats d’aquest estil, que apropen els xiquets a la cultura, a la història i que els donen a conèixer el seu poble. Que els facen partícips d’allò que han estat, d’allò que són i que els donen una xicoteta pista d’allò que podrien arribar a ser.

L'Illa Grossa: un volcà baix del mar

L'illa Grossa té origen volcànic. Si la mires des del cel es meu com l'illa pareix un tros de l'arc d'una circumferència. A més els xicotets illots que es troben a prop d'ella semblen voler continuar amb aquest dibuix. Açò és perque en la seua formació van participar erupcións volcàniques que es produiren baix de la mar.
He disfrutat aquesta segona immersió més que la primera, perque estaba molt més tranquil. Vam veure molts meros de gran tamany una altra vegada. Tanmateix l'estrella de la segona immersió ha sigut la llagosta més gran que haja vist mai. El trobar-la ha estat un poquet màgic. Un mero se'ns ha creuat a Toni i a mi nadant a una velocitat que podiem seguir, Toni s'ha anat darrere a la caça d'una foto i jo darrere d'ell. El mero finalment se n'ha anat i ens ha dixat davant d'una roca. Quina ha sigut la nostra sorpresa quan davall d'eixa roca Toni m'ha assenyalat una llarguíssima antena que eixia per baix. Doncs bé, ahí es trobava la llagosta, enorme assomant només el cap. Toni i jo pensem que el mero ha fet de perfecte "cicerone" i ens ha mostrat una de les joies de la seua illa. Quin peix més salat!!
Després de la immersió hem tornat al vaixell. Quan hem deixat les illes he tornat la vista enrere per tornar a disfrutar de la vista des de la llunyania. El sol estava brillant, el clima era càlid i s'estava molt bé tombat a la proa del vaixell. Finalment me n'he anat al camarot perque estava molt cansat i m'he adormit. Quan m'he despertat el port es trobava realment a prop. El viatge havia arribat al seu final.

La immersió en la Foradada

L'aigua estava molt més clara que totes les últimes vegades que haviem bucejat aquest hivern. Conforme anavem baixant s'apagaven els sorolls de la superficie. A no més deu metres de profunditat el silenci ja era total. Només la meua respiració i jo. Al principi estava un poquet nerviós, per això vaig gastar més aire del que hauria de utilitzar. Poc a poc em vaig calmar un poc observant els peixos que teniem al voltan.
Com que l'illa és xicoteta prompte vam arribar al seu cap. Aleshores, només girar aquest cap, un enorme arc sumergit baix de l'aigua va apareixer davant nosaltres. A l'altra part de l'arc centenars de peixos de diferent tamanys estaven esperant-nos. Allí vam pasar la major part de la immersió. Vam vore una morena enorme, dues xixarres de mar (son com les llagostes, però més xicotetes i més amples) i molts meros grandíssims.
A pesar de tot, la millor visió era vore les ombres dels bucejadors i els peixos que els rajos de sol creaven quan penetraven per l'arc.
Després de aquesta primera immersió vam dinar. Aleshores, el sol va començar a lluir i l'oratge va millorar, encara que l'estat de la mar va empitjorar un poc. Per això, la segona immersió la vam fer a l'Illa Grossa, on estavem més resguardats.

Continuarà...

Navegant a les Illes Columbretes

La nostra jornada va començar a les 7 del matí. Vam anar a esmorzar a una cafetería i, en un principi, no estavem massa contents perque el dia havia començat plujós. Al menys no feia vent i la mar estava tranquila. Després del cafenet matinal vam tornar al port on començava a arribar la resta de la gent i vam començar a carregar tot el material al nostre vaixell, el CAT CAT.
Vam començar a navegar a les 9 i vam tardar dues hores en arribar a les illes. Mentrestant, vam fer temps llegint alguna revista i coneixent un poc a la gent amb la que anavem a fer el viatge. A alguns els coneixia d'haver-los vist pel centre de buceig, però a uns altres no els havia vist mai. Em vaig donar compte de que era un dels més novats en açò del buceig, encara que hi havien dos xicones que estaven més o menys com jo. Tanmateix açò no és important perque ací tot el mon s'ajuda els uns als altres. És una de les coses que m'està agradant del buceig, la gent en general és molt sana i abunda el bon rotllo.
Finalment arribem a l'Illa Grossa que com el seu nom indica, és la més gran. Allí uns guardes revisen la nostra documentació, ya que estem a una reserva natural i està tot prou vigilat. Després decidim fer la primera inmersió a l'illa Foradada, que te un gran forat en mitat de l'illa. Finalment, ens vestim amb els trajes de buceig i... comença l'espectacle.

Continuarà...

El pa beneït o beneit

Segona entrega de torruà-xixonenc connection. Aquesta vegada ha estat a la Torre i en festes. Ens trobem el nostre amfitrió, més mudat que un ginjol (segur que no s'escriu així, ja m'ho diràs Pauet) baixant per les escales de darrere de l'esglèsia. Després d'acompanyar-lo a casa per a que es llevara el traje de concejal i de contar-nos l'historia del cap de Sant Gregori (impresionant) i de les dos carroces reials, ens anem de soparet.
Entre rises i plats apareix Juanlu per a completar el quartet. Ara som més i quan més serem més riurem. El cafenet dona pas als cubatetes i després a la verbena a ballar una estona i retrobar-te en gent de Xixona que no veus al poble i amb torruans que coneixies d'abans. Quan la banda descansa, anem al pub i quan volem donar-nos compte, més de mitja nit ja s'ha passat. Hem de tornar a Xixona i ací hem de parar.
Per a l'any que ve només cambiaria una cosa. Allargar l'estada fins a ben entrada la matinada i a banda de sopar a la Torre, fer també un esmorzar. Que vos pareix Juanlu i Pau, puc comtar amb vosaltres per a que m'acompanyeu en la propera vetlada?
Salut amics.