I Fira de Nadal de Xixona

Aquest cap de setmana tant xixonencs com forasters hem pogut gaudir de la I Fira de Nadal que se celebra a Xixona, al menys en l'era moderna. Pareixia mentida que un poble que contava amb l'ajuda inestimable d'un producte "estrela", conegut i apreciat internacionalment, com és el torró, no tinguera una fira anual on poder donar a coneixer les seues novetats. A més, a aquestes dates en que ens trobem i amb el fred que crida a les nostres cases, a qui no li apetix menjar un poc del xixonenc dolç?
Però aquesta no ha sigut solament una fira de torró. Molts establiments de Xixona han participat en l'encontre i han omplit la Plaça d'stands plens de sabates, complements, joguets, llepolies, dolços, gelats, aixames i demés productes. També els han omplit d'il·lusió, reflectida en l'entussiasme que han posat a l'hora de decorar les casetes i en la gran quantitat de recursos, tant humans com tècnics, que s'han utilitzat per a dur a terme aquest treball.
No podem oblidar també la presència d'associacions que han ajudat a que la fira haja sigut més gran i que demostren que, tot i la mala fama que de vegades envolta el poble, a Xixona es fan coses. Algunes ja porten molt de temps però estan reviscolant amb gran força, com el Grup de Danses i La colla de Dolçainers i Tabaleters de Xixona. Unes altres, com la associació ADA Kabiles que comencen a donar els primers pasos, això si a ritme de balls moderns, a dalt dels seus patins i monocicles i fent malabarismes per a fer-se un lloc en la proposta cultural del poble.
En fi, una fira que ha portat llum i color als grisos carrers del final de la "temporà" xixonenca, que ens ha fet donar el millor de nosaltres mateixos, com a individus i com a poble, per a mostrar-nos als demés i que ens ha tornat al lloc que per tradició ens pertoca. Fins i tot, ens ha fet espolçar-nos de damunt la pols que havien deixat caure damunt tants anys de desidia i conservadurisme.

És Xixona una ciutat incívica?

Aquesta pregunta revoloteja pel meu cap des de fa ja alguns mesos. Potser, el primer dia que vaig començar a pensar en aquesta possibilitat, va ser el típic dia que t'alces amb el peu esquerre i tot el que et rodeja et molesta. Tanmateix, es va crear en mi un xicotet hàbit de fixar-me en algunes accions que fem el ciutadans i que farien que suspenguerem la tan famosa assignatura d'Educació per a la Ciutadania. I és que, abanderats per l'exercici dels nostres drets ens oblidem i passem per damunt dels drets dels altres.
D'aquesta forma aparquem els nostres cotxes davant de passos de peatons, obligant a la gent gran a caminar cent metres més i passar per l'estret espai entre els cotxes per a creuar un carrer, amb l'afegit de que ho han de fer pel lloc que no s'ha de fer, és a dir, per un lloc on no hi ha pas de peatons. Aparquem també davant de les rampes per a minusvàlids, dificultant més si cap el camí d'aquestes persones. I quan eixim de festa, això ja no té nom. Qualsevol persona que isca de casa un diumenge pel matí sap del que estic parlant. No es respecta res: portals, carrers, escales, finestres, etc. Després per a buscar excuses també som únics: que si no hi han aparcaments, que si em va sentar mal el sopar, que si la iaia fuma...
Les dues últimes historietes que m'han cridat l'atenció han ocorregut al meu carrer. La primera: aparcament per a minusvàlids recentment pintat de blau (un rectangle blau amb el simbolet pertinent com un cotxe de gran), tot terreny, la una i mitja del mig dia. El conductor fa la curva i pensant, segurament, que ell és especial i més guapo que qualsevol altre ciutadà de Xixona aparca impasible l'ademà. Baixa, tanca el seu cotxe amb el xui-xui pertinent i se'n va costera amunt com si ploguera. La segona: tanca d'obres enmig del carrer, altre tot terreny. Conductora (ho sent, era dona) que pensa que aquesta nit han plogut tanques d'obra, o que és la nova decoració que ha posat l'ajuntament per a fer els carrers més bonics, aparta la tanca i passa amb el seu "cotxet" per damunt dels pegots de quitrà que estaven colocant els operaris per a arreglar l'asfalt.
No sé, igual hui també m'he alçat un poc tiquis-miquis, però crec que no. Qualsevol pot mirar al seu voltant i vore casos com aquestos cada dia. La cosa està en si li donem importància o no a aquestos fets. Jo pense que si que la ténen. I vosaltres, que penseu?

Quintos '09

El "dinar i continuació" que vam fer a la Kàbila dels Vermells el dissabte va tindre de tot. La veritat vam dinar bé, ens vam divertir amb la "Play"i vaig guanyar junt a Johnny i David Llinares el "Joc del Quinto". Però sobre tot em va encantar el bon rotllo que hi havia i la predisposició de tot el mon de passar-ho bé. Crec que això va ser el millor junt amb el fet de tornar a vore a tota eixa gent que gairebé no veus en tot l'any: parlar de política amb el Mora i Mañogil, de pilota en Johnny, de setes en David o de llibres i de còmics amb Itaca i Rovira, de compartir les tarees de l'hogar amb Noèlia o de barrancs amb Eva. Tornar a vore a vore a Juanma, que té la mateixa cara, a Lorena que té els mateixos "hoyuelos" quan es riu o empassar-me mitja coca perque Nerea cada volta que passaba pel meu costat "m'embotia" un tros (jo no la vaig trobar tan dura...). I després, Marcos fent la foto oficial per a que a ningú se'ns oblide lo bé que ho hem passat.
I a l'any que bé més!! Quina llàstima haber d'esperar un any no?

La Frontera a Xixona

Texans, jaquetes i jupetins vaquers, algun barret de cowboy i, fins i tot, uns esperons es van poder vore el divendres a la nit al Beebop. La causa de tot aquest ambient del llunyà Oest va ser el concert del mític grup dels 80, "La Frontera". La nit va començar amb música rockera tant extranjera com espanyola per a crear ambient i començar a fer ballar a tota la gent del local.
El concert va començar amb l'actuació dels teloners. Santi Campillo (guitarrista de M-Clan) i la Electric Band. El cantant, amb una veu molt bona des del meu punt de vista i ben acompanyat de la guitarra de Santi Campillo, va interpretar cançons de grups de rock dels 70 (Led Zeppelin o AC/DC). Després va vindre el que era el plat fort.
Javier Andreu i la seua banda van començar a tocar i prompte es van confirmar els rumors de que no estaven "en les millors condicions" per a tocar. La veu del cantant distava molt d'aquella que vaig escoltar als meus walkmans quan era adolescent. El rock and roll pasa factura. Però tampoc era qüestió de posar-se tiquismiquis. Així que vam escoltar de nou les històries que parlen de "Duelo al sol", un tal "Judas el miserable" i varem tornar disfrutar d'aquella "Dulce tentación" que alguna vegada ens va portar fins al "Límite del bien y del mal".

Arc de Sant Martí

Huí he fet una temptativa de pujar al Forat de la Penya a soles per primera vegada. Tot i les plujes d'anit, m'he alçat, he mirat al cel i com que estava despejat, m'he decidit. Però be, últimament l'oratge està una miqueta capritxós i quan he baixat al carrer ja estava plovitejant. De totes formes com ja m'havia fet a la idea he començat a pujar. Per a que vos rigueu una miqueta de mi, vos diré que m'he equivocat de camí (tot i que està ben senyalat) i he agafat el camí llarg per a pujar. Tanmateix, quan portava poc més de mig hora d'aventureta ha començat a caure aigua-neu, cada vegada més fort i he decidit tornar perque es veien uns núvols molt negres que baixaven Carrasqueta avall i perque estava patint un poquet per la càmera. Malgrat tot això, he pogut traure aquesta foto en una treba que m'ha donat el sol. Espere que vos agrade.

La fi de lo mon

El dissabte vam passar la vesprada encanats de riure. El meu amic Ricardo i jo, com gaiarabé mig poble, vam anar a vore el monòleg de Xavi Castillo al Cine de Dalt. Ricardo ja era reincident, però jo era la primera vegada que anava a vore'l i, la veritat, no em va desebre. Amb el canvi climàtic com a fil conductor Xavi es va destrellatar d'allò més durant dues hores. La veritat és increïble que només una persona siga capaç de sostindre una actuació durant tant de temps sense que no decaiga massa (el trosset de l'os polar no em va agradar massa). Encara que la seua soletat l'aconsegueix mitigar amb el seu repertori de personatges (Zaplana, el Rei, Rajoy y, sobre tot, Rita, la reina de l'espectacle) i de la seua gran vitalitat. Dels personatges vaig tirar de menys alguna presència com Jimenez Losantos, Zapatero i Carod Rovira, que també donen molt de joc amb alguna que altra estupidesa. Bé, com el mateix Xavi Castillo diu, tal volta faja un espectacle amb això. I a vore si hi ha sort, i també el fa a Xixona.

Les festes de Xixona a tota Espanya

Aquest cap de setmana comencen les festes a Xixona. Be, al menys la festa gran, la "trilogia festera", perque les festes amb els soparets, sopars de capitans i concerts s'han ampliat a tots els caps de setmana del mes d'agost. I com tots els anys, una gran part de la població de Xixona vivim en l'exili aquesta festa, repartits per moltísimes de les poblacions d'Espanya. L'any passat vaig tindre la sort de poder estar per primera vegada a la meua vida a les festes del poble i be puc dir que les vaig disfrutar com un "enano". Enguany li toca el torn a la meua germana i no podré estar allí, amb els "llaura". Com jo, conec uns quants que també s'ho perdran (Julian, Esmeralda i família, en lo festers que son, a Córdoba, Agustí per ixa Zafra o ma mare mateixa que mai ha pogut estar en sa vida) perque el negoci mana, i el ser gelaor té aquestes coses. D'esta forma ens haurem de conformar, com tants anys, en posar el cartell de festes a la porta de les nostres geladeries (al menys enguany no fa vergonya posar-lo), posar el Cd de música festera i explicar als clients, amb una mescla d'anyorança i d'orgull, que es que al nostre poble son els "Moros i Cristians". I als que esteu allí, no sigueu bobos, disfruteu-les vosaltres que podeu. Amb coneixement, clar. O sense.

Feliç 300 aniversari

Ahir, 20 de juny, Xixona feu 300 anys com a ciutat. Per a commemorar l'efemèride es va celebrar un ple extraordinari on es van repassar els privilegis que el rei Borbó va atorgar al municipi. A més es va presentar el llibre "Trescientos años de Xixona ciudad" de Nacho Lara. La informació ve més detallada al diari Información

Més història de Xixona

El blog.faloco.com ens dona dos enllaços molt interesants per a tots aquells que els interese la història i més en concret la història de Xixona. Es tracta de dos articles amb fotografies antigues de com es va anar conformant Xixona i els seus barris. Els enllaços són els següents:
http://www.alicantevivo.org/2008/05/xixona-i.html
http://www.alicantevivo.org/2008/05/xixona-2.html

Xixona 300 anys com a ciutat

Aquest any se celebren a Xixona els 300 anys de la concessió del títol de Ciutat. L’ajuntament ha tingut una iniciativa per commemorar aquesta data important per a la població i, d’entre les activitats que s’hi estan realitzant, destaca l’elaboració d’una guia didàctica per als alumnes d’educació primària i secundària del poble (desconec si també de batxillerat); una sèrie de visites guiades pels voltants del poble, una exposició al Teatret sobre la batalla d’Almansa i les seues conseqüències polítiques al nostre territori, i algunes xerrades sobre el tema.

He de dir que, en primer lloc, m’ha decebut un poc la guia didàctica perquè, si be per a alguns cursos de primària la informació que conté és més que suficient, per a secundària em sembla un poquet escassa. Parle, en especial, de la part en la qual s’exposen els privilegis concedits per En Felip V als xixonencs i que indubtablement van suposar un avantatge per als ciutadans (els xixonencs podien dur armes, mentre que a Alacant i Alcoi, per exemple, no s’hi podia). I és què, en la meua opinió, el que falta és precisament l’altra part, tot allò que varem perdre com a part d’un poble, més antic i més gran. Per exemple, vam perdre els furs, la possibilitat d’usar normalment la nostra llengua, el dret de les dones a tindre propietats...

Em va sorprendre aquesta falta perquè, per altra part, al Teatret hi havia uns panells que explicaven molt resumidament, però molt be, tot el que va ocórrer aquell tumultuós començament de segle XVIII a Espanya. Pense que s’hauria d’haver aprofitat tota aquesta informació per a elaborar una guia més completa.

De tota manera, per a mi, com a mestre, “l’estrela” d’aquesta iniciativa ha estat les visites guiades pels voltants del poble, acompanyades de tallers per les vesprades on, tant alumnes com mestres, hem aprés a imaginar el poble fa 300 anys; a descobrir el passat amb els noms dels carrers, a sentir històries sobre un dels nostres patrons, a saber que podem comprar pa al forn més antic del territori valencià o a buscar entre els basaments de les columnes de l’antiga església, les empremtes que van deixar els seus constructors.

Per tot això, la iniciativa m’ha semblat molt bona i és molt valent, per part de l’actual ajuntament, commemorar aquesta data perquè recordem que el nostre poble va recolzar Felip d’Anjou defensor d’un model polític centralista, que no és precisament el model polític pel qual es decanta la majoria dels ciutadans a Xixona, si fem cas de les darreres eleccions municipals i generals. Però és que es tracta precisament d’això, de recordar i conèixer-nos un poquet més, no de fer política.

Anime, doncs, l’ajuntament a continuar amb activitats d’aquest estil, que apropen els xiquets a la cultura, a la història i que els donen a conèixer el seu poble. Que els facen partícips d’allò que han estat, d’allò que són i que els donen una xicoteta pista d’allò que podrien arribar a ser.