Algunes crítiques a la intervenció de Mireia Mollà (Compromís) a les Corts m'han fet pensar sobre la situació política actual. I també sobre la situació de l'esquerra, o millor dit, les esquerres. Al seu torn de paraula, la diputada en corts va dir que Espanya seria una gran nació si canviara certes coses, entre elles,
que reconeguera que, al seu si, hi ha altres nacionalitats, i també es
va incloure entre les que se senten Espanyoles. Va mentar la "bicha". Les crítiques van vindre per este costat, pel seu sentiment espanyol i per insinuar que Espanya podria ser una "gran nació". Ella, que es de Compromís. Les veus més nacionalistes no es van fer esperar dient que Mireia no els representava.
Jo no sóc massa nacionalista. Es deveres que, els últims anys estic radicalitzant-me en quant a la meua valenciania. Però, com diu Mireia, això és una conseqüència d'una serie d'actuacions del govern d'Espanya que van perdurant en el temps i que em fan pensar que el govern no respeta igual a un malagueny, a un segovià o inclús a un català que a un valencià.
Hi ha qui diu que fora d'Espanya estariem millor. No ho sé. Faltaria que algú explicara (els nacionalistes) en que coses concretes estariem millor fora d'Espanya. I per a ser justos, en quines coses estariem pitjor. I així, podriem triar.
He dit abans que no sóc massa nacionalista, però si prou pràctic. M'agrada tindre els peus a terra i saber la terra que xape. El meu sentit pràctic em diu que no hi ha cap possibilitat de que el País Valencià esdevinga una nació en els pròxims quatre anys, i si hi ha prou possibilitats de que en els pròxims anys les coses que passen a la meua terra, les decidisquen persones de dretes que no respecten la nostra llengua i cultura.
El meu pare quan conta històries de quan era jove diu que la mili l'havies de fer, si o si. Així que miraves de passar-la el millor que podies i ja està. Els quatre pròxims anys, anem a ser espanyols, si o si
, així que anem a tractar que Espanya siga la millor possible. Per això, ja podem començar la gent d'esquerres a deixar-nos de mirar que coses ens separen i a fixar-nos en allò que ens uneix. El progrés, la diversitat, governar per a les persones, el medi ambient i la llibertat d'opinió.
Perque l'alternativa ja sabem quina és. Quatre anys més netejant les latrines.