La Torre - Relleu

Pau ens espera a la part alta del poble, a només uns metres de la torre que dona nom al poble i de la que, des de que se'n va anar a viure allí, el meu amic és secret vigilant. El camí comença darrere de la seua casa, internant-se en un bosc, i deixant a la dreta la "toscana" torruana. La senda serpenteja, passan per masos i racons, ascendint poc a poc i portant-nos a dalt del "Collao". A partir d'aleshores el camí comença ja a ser de baixada, sempre amb l'inconfundible silueta del Puig Campana al fons.
Si el paissatge, amb els ametlers encara en flor, és fantàstic, no ho és menys la companya. Un grapat de xixonencs i de torruans, que els agrada fer passejos, fotos i barrejar-se amb la natura. Explicant històries, comentant anècdotes, possant en les fotos i fent cada vegada més gran eixa Xixonenc-Torruan connection que tantes bones estones estan fent-nos passar.
A més hem espantat vells fantasmes, que obligaven a aplaçar aquesta ruta any rere any i que esperem ja no tornen a aparèixer.

El pa beneït o beneit

Segona entrega de torruà-xixonenc connection. Aquesta vegada ha estat a la Torre i en festes. Ens trobem el nostre amfitrió, més mudat que un ginjol (segur que no s'escriu així, ja m'ho diràs Pauet) baixant per les escales de darrere de l'esglèsia. Després d'acompanyar-lo a casa per a que es llevara el traje de concejal i de contar-nos l'historia del cap de Sant Gregori (impresionant) i de les dos carroces reials, ens anem de soparet.
Entre rises i plats apareix Juanlu per a completar el quartet. Ara som més i quan més serem més riurem. El cafenet dona pas als cubatetes i després a la verbena a ballar una estona i retrobar-te en gent de Xixona que no veus al poble i amb torruans que coneixies d'abans. Quan la banda descansa, anem al pub i quan volem donar-nos compte, més de mitja nit ja s'ha passat. Hem de tornar a Xixona i ací hem de parar.
Per a l'any que ve només cambiaria una cosa. Allargar l'estada fins a ben entrada la matinada i a banda de sopar a la Torre, fer també un esmorzar. Que vos pareix Juanlu i Pau, puc comtar amb vosaltres per a que m'acompanyeu en la propera vetlada?
Salut amics.

Excursió a l'alt de la Martina

El diumenge passat va ser la primera presa de contacte d'un petit grup d'amics torruà-xixonenc que pot donar molt que parlar d'ara endavant. I es que aquest primer encontre Pau-Toni-Juanlu-Javi va deixar molt bones sensacions: rises, fotografies, converses i... plans per a una torrada de botifarres i llonganisses al mas de Pau.
El dia va ixir molt bó tot i la resaca d'un dels components del grup (es diu el pecat però no el pecador) i va ser un matí per a gaudir del medi xixonenc. Vam atravessar la Llibreria des de on Juanlu va poder fotografiar les Penyes de Roset. Poc més enllà vam netejar els nostres aparells respiratoris pujant la llargueruda Cap amunt de Tibi i per últim vam fer l'ultim esforç en ascendir pel tallafocs a la caseta del guarda forestal, a l'alt de la Martina.
Una vegada allí no més ens quedava gaudir de les vistes de la mar i de la Penya Migjorn, descansar, esmorzar un poquet i gaudir de la companya dels nostres amics. La baixada molt més relaxada es va notar a l'ambient. Ara Toni i Pau no tenien ja que esforçar-se al caminar com quan pujaven i es pugueren dedicar a temps complet a clavar-se amb mi, envoltant la baixada pel preciós Barranc de Castalla amb "històries", "cançons" i "burletes" en general amb un clar ambient del més llunyà orient.
Quins cabrons, la propera vegada me n'aniré a soles amb Juanlu, que és a l'únic que se'l pot traure de casa i fa unes fotos xulísimes.