miércoles, 15 de junio de 2016

Pactar amb el diable

El dilluns vaig vore gran part del debat. El meu interés radicaba en que una de les preguntes era amb qui anaven a pactar després del 26J i, encara que sabia que no anaven a contestar molt clarament (són polítics, viuen de l'ambiguitat i de retòrcer el llenguatge), tenia certa esperança de endevinar-ho pel desenvolupament del debat. El cas és que es va fer l'hora de gitar-se i no havien fet la pregunteta de "marras", però, més o menys m'havia quedat amb la cobla.
Al dia següent els noticiaris deien que els candidats havien evitat la resposta. No estic massa d'acord. Potser ho van fer amb la resposta directa, però al llarg del debat va quedar molt clar quines anaven a ser les seues preferències. O al menys això em va semblar a mi: tots volen pactar amb el PSOE.
El PP, a la seua manera (cal recordar que Rajoy és gallec), va parlar de recolzar a l'opció més votada, va apel·lar a la unitat d'Espanya i als partits constitucionalistes. Es a dir, vol la gran coal·lició amb Ciudadanos com a comparsa. C's, per la seua banda, ja ha pactat amb PSOE a la anterior minilegislatura. Així doncs, no costaria res pensar en un altre pacte. Pel que fa a Podemos, Iglesias no s'ha cansat de repetir-li al PSOE que ells no són l'enemic i que tenen la ma estesa cap a Sánchez.
Així les coses, el PSOE té moltes núvies. Tanmateix, no se'l veu massa content ni massa còmode. Serà per el què diran?
Si pacta amb Podemos, mal. Aquest partit està liderat pel dimoni emplomat, si fem cas de totes les maldats que li atribuixen desde la dreta. Només li falta dibuixar-li unes banyes i una cua acabada amb una punta en forma de fletxa als cartells electorals, la barba la porta de série. Tota la dreta i el centre dreta l'acusaran de recolzar a radicals, independentistes, ETA, Irán, Gargamel i Pier Nodoyuna.
Si pacta amb PP, mal també. Formarien una gran coalició que apestaria a corrupció i portes giratòries des del Cap de Bonaesperança. A més tota l'esquerra i el centre dreta l'acusaran de recolzar el Rajoy de les retallades i de l'inmovilisme.
I tot això li passa a este
indecis nuvi perque ha perdut la seua personalitat. Està desorientat, no sap el que vol. I amb aquest quadre ell té la sensació de que faça el que faça pactarà amb el diable. No vos estranye que arribat el moment, es pose guapo, somriga davant les càmeres i anuncie a última hora que es cancela la boda. Per segona vegada.

martes, 19 de enero de 2016

Amb els peus a terra

Algunes crítiques a la intervenció de Mireia Mollà (Compromís) a les Corts m'han fet pensar sobre la situació política actual. I també sobre la situació de l'esquerra, o millor dit, les esquerres. Al seu torn de paraula, la diputada en corts va dir que Espanya seria una gran nació si canviara certes coses, entre elles, que reconeguera que, al seu si, hi ha altres nacionalitats, i també es va incloure entre les que se senten Espanyoles. Va mentar la "bicha". Les crítiques van vindre per este costat, pel seu sentiment espanyol i per insinuar que Espanya podria ser una "gran nació". Ella, que es de Compromís. Les veus més nacionalistes no es van fer esperar dient que Mireia no els representava.
Jo no sóc massa nacionalista. Es deveres que, els últims anys estic radicalitzant-me en quant a la meua valenciania. Però, com diu Mireia, això és una conseqüència d'una serie d'actuacions del govern d'Espanya que van perdurant en el temps i que em fan pensar que el govern no respeta igual a un malagueny, a un segovià o inclús a un català que a un valencià.
Hi ha qui diu que fora d'Espanya estariem millor. No ho sé. Faltaria que algú explicara (els nacionalistes) en que coses concretes estariem millor fora d'Espanya. I per a ser justos, en quines coses estariem pitjor. I així, podriem triar.
He dit abans que no sóc massa nacionalista, però si prou pràctic. M'agrada tindre els peus a terra i saber la terra que xape. El meu sentit pràctic em diu que no hi ha cap possibilitat de que el País Valencià esdevinga una nació en els pròxims quatre anys, i si hi ha prou possibilitats de que en els pròxims anys les coses que passen a la meua terra, les decidisquen persones de dretes que no respecten la nostra llengua i cultura.
El meu pare quan conta històries de quan era jove diu que la mili l'havies de fer, si o si. Així que miraves de passar-la el millor que podies i ja està. Els quatre pròxims anys, anem a ser espanyols, si o si
, així que anem a tractar que Espanya siga la millor possible. Per això, ja podem començar la gent d'esquerres a deixar-nos de mirar que coses ens separen i a fixar-nos en allò que ens uneix. El progrés, la diversitat, governar per a les persones, el medi ambient i la llibertat d'opinió.
Perque l'alternativa ja sabem quina és. Quatre anys més netejant les latrines.