Pau ens espera a la part alta del poble, a només uns metres de la torre que dona nom al poble i de la que, des de que se'n va anar a viure allí, el meu amic és secret vigilant. El camí comença darrere de la seua casa, internant-se en un bosc, i deixant a la dreta la "toscana" torruana. La senda serpenteja, passan per masos i racons, asce
ndint poc a poc i portant-nos a dalt del "Collao". A partir d'aleshores el camí comença ja a ser de baixada, sempre amb l'inconfundible silueta del Puig Campana al fons.Si el paissatge, amb els ametlers encara en flor, és fantàstic, no ho és menys la companya. Un grapat de xixonencs i de torruans, que els agrada fer passejos, fotos i barrejar-se amb la natura. Explicant històries, comentant anècdotes, possant en les fotos i fent cada vegada més gran eixa Xixonenc-Torruan connection que tantes bones estones estan fent-nos passar.
A més hem espantat vells fantasmes, que obligaven a aplaçar aquesta ruta any rere any i que esperem ja no tornen a aparèixer.
