El primer acte ha suposat la dimisió de Romà de la Calle, director del MUVIM, per oposar-se a aquesta censura i la segona la discrepància entre els sectors conservadors i progresistes del clero espanyol. En ambdós caso es tracta de dos profesionals a avalats pels seus anteriors treballs. L'ex-director del MUVIM es catedràtic de Estética y Teoría de las Artes en la Universidad de Valencia-Estudio General i abans de ser director del MUVIM, ho era de l'Aula de Artes Plástiques de la Institució Alfons el Magnànim de València. En el cas del teòleg, la seua obra va ser revisada, en la seua novena edició pel bisbe de San Sebastián, monseñor Uriarte qui, assessorat per tres teòlegs i especialistes en cristologia del Vaticà, va donar el Nihil obstat a la publicació de l'edició.
Doncs tot i això, res de tots aquests avals són suficients per als detractors d'aquestos ilustrats. Però el més trist de tot són els contraarguments que oposen aquestos censors, que desprenen olor a vell i corromput de "perquè ho dic jo". I si no, vejeu les defenses que fan de les seues decisions: "libertad de opinión", va alegar Rus per a justificar la retirada de les fotos (com si només valguera la seua opinió); preguntat un altre dia va respondre: "Hoy hay que hablar de falleras, de falleros, de toros, que empiezan hoy, y de coches. Yo ya hablaré cuando tenga que hablar", tota una declaració d'intencions. Per altra part, els qui s'oposen al llibre de Pagola aleguen que " dibuja un Jesús demasiado humano" o que "Me produce profunda preocupación que este libro se difunda tanto. El Jesús de Pagola no es el Jesús de la fe de la Iglesia. Se lee con gusto por el buen estilo literario de su autor, pero sembrará con
Personalment pense que, del que tenen por tant uns com altres, és de que les coses es menegen molt, perquè allò que defenen està agafat amb puntes d'alfilers i qualsevol moviment pot fer que el castell de naips es vinga avall. Per això ofeguen qualsevol forma de pensament desviat del que ells volen o consideren inamovible, encara que ni ells mateixa s'ho creuen. Hi ha una frase que he llegit, de Tomàs March qui ha cedit la seua galeria per a l'exposició de les fotos, que em pareix que ho resumix tot molt bé. "Algunas personas le tienen miedo al pensamiento y a la inteligencia". Doncs això.