La xica del bar

Hi ha vegades que la cosa més tonta fa que t'en vages a casa amb una alegria. De vegades es una qüestió molt profunda, altres una situació graciosa, unes altres alguna cosa bona que et passa i de vegades, una situació banal, sense molt de trellat... Hui ha tocat açò últim. El dia estava plujós. Queia un xirimiri molt finet que a penes arribava a banyar-me i al carrer es veia una neblina que feia que les coses estigueren com darrere d'una fina cortina. Eixia d'escola i anava a fer-me un café, com moltes vesprades, amb els meus amics Agustí i Toni al Barbarat. Abans d'entrar vaig vore un cotxe aparcat a la porta del pub amb una xicona molt guapa dins. Vaig entrar, em vaig sentar al costat d'Agustí, vaig demanar el tallat de rigor i em vaig posar a llegir l' article de periòdic que el meu company estava llegint. Havien desmantelat una casa vella del poble, amb 6000 euros en mobles antics dins. Toni encara no havia arribat. Aleshores, la xica del cotxe va entrar al bar. La primera impresió no havia estat errònia, era molt guapa. Es va sentar, va demanar una "Mahou" sense got, va traure una agenda i es va posar a escriure anotacions en ella. Em va cridar l'atenció que una xicona vestida com ella anava (semblava un poquet "pija") demanara aquesta cervesa en conmpte d'una altra mes "xic". Però més em va sorprendre quan, d'una pitillera metàl·lica va traure un cigarret liat per ella mateixa, que encenia una i altra vegada quan la brasa se li apagaba.
Agustí i jo alternavem mirades al periòdic ( la mestressa de la casa deia que anava a denunciar la inmobiliària perque només ells tenien les claus de sa casa) amb mirades furtives a la nova clienta del bar. Aleshores va arribar Toni, Agustí va tancar el periòdic i, seguidament la xicona es va dirigir a ell amb un encisador somriure per a demanar-li el diari. Agustí que és un cavaller, com no, li'l va donar. Poc després ens vam anar a casa. Pel carrer vaig dir: " Parlant de tot un poc, la xicona morena del bar estava bé". "Si, pareixia molt guapa", em va contestar Toni. I vam continuar el nostre camí cap a casa. La vesprada ja tenia una altra pinta o això ens pareixia. Inclús havia deixat de ploure.