El pa beneït o beneit

Segona entrega de torruà-xixonenc connection. Aquesta vegada ha estat a la Torre i en festes. Ens trobem el nostre amfitrió, més mudat que un ginjol (segur que no s'escriu així, ja m'ho diràs Pauet) baixant per les escales de darrere de l'esglèsia. Després d'acompanyar-lo a casa per a que es llevara el traje de concejal i de contar-nos l'historia del cap de Sant Gregori (impresionant) i de les dos carroces reials, ens anem de soparet.
Entre rises i plats apareix Juanlu per a completar el quartet. Ara som més i quan més serem més riurem. El cafenet dona pas als cubatetes i després a la verbena a ballar una estona i retrobar-te en gent de Xixona que no veus al poble i amb torruans que coneixies d'abans. Quan la banda descansa, anem al pub i quan volem donar-nos compte, més de mitja nit ja s'ha passat. Hem de tornar a Xixona i ací hem de parar.
Per a l'any que ve només cambiaria una cosa. Allargar l'estada fins a ben entrada la matinada i a banda de sopar a la Torre, fer també un esmorzar. Que vos pareix Juanlu i Pau, puc comtar amb vosaltres per a que m'acompanyeu en la propera vetlada?
Salut amics.