Aquesta pregunta revoloteja pel meu cap des de fa ja alguns mesos. Potser, el primer dia que vaig començar a pensar en aquesta possibilitat, va ser el típic dia que t'alces amb el peu esquerre i tot el que et rodeja et molesta. Tanmateix, es va crear en mi un xicotet hàbit de fixar-me en algunes accions que fem el ciutadans i que farien que suspenguerem la tan famosa assignatura d'Educació per a la Ciutadania. I és que, abanderats per l'exercici dels nostres drets ens oblidem i passem per damunt dels drets dels altres.
D'aquesta forma aparquem els nostres cotxes davant de passos de peatons, obligant a la gent gran a caminar cent metres més i passar per l'estret espai entre els cotxes per a creuar un carrer, amb l'afegit de que ho han de fer pel lloc que no s'ha de fer, és a dir, per un lloc on no hi ha pas de peatons. Aparquem també davant de les rampes per a minusvàlids, dificultant més si cap el camí d'aquestes persones. I quan eixim de festa, això ja no té nom. Qualsevol persona que isca de casa un diumenge pel matí sap del que estic parlant. No es respecta res: portals, carrers, escales, finestres, etc. Després per a buscar excuses també som únics: que si no hi han aparcaments, que si em va sentar mal el sopar, que si la iaia fuma...
Les dues últimes historietes que m'han cridat l'atenció han ocorregut al meu carrer. La primera: aparcament per a minusvàlids recentment pintat de blau (un rectangle blau amb el simbolet pertinent com un cotxe de gran), tot terreny, la una i mitja del mig dia. El conductor fa la curva i pensant, segurament, que ell és especial i més guapo que qualsevol altre ciutadà de Xixona aparca impasible l'ademà. Baixa, tanca el seu cotxe amb el xui-xui pertinent i se'n va costera amunt com si ploguera. La segona: tanca d'obres enmig del carrer, altre tot terreny. Conductora (ho sent, era dona) que pensa que aquesta nit han plogut tanques d'obra, o que és la nova decoració que ha posat l'ajuntament per a fer els carrers més bonics, aparta la tanca i passa amb el seu "cotxet" per damunt dels pegots de quitrà que estaven colocant els operaris per a arreglar l'asfalt.
No sé, igual hui també m'he alçat un poc tiquis-miquis, però crec que no. Qualsevol pot mirar al seu voltant i vore casos com aquestos cada dia. La cosa està en si li donem importància o no a aquestos fets. Jo pense que si que la ténen. I vosaltres, que penseu?
6 comentarios:
Jo crec que tot es pot resumir en una paraula: menfots.
En Xixona no es que no siguem cívics, és que ens ho tirem tot a l'esquena.
Efectivament, podem anomenar-vo menfotisme, pasotisme... com siga.
Lo dels cotxes és massa. Per exemple, un dia buscant aparcament hi havia un cotxe amb una dona dins parat en doble fila, tapant un lloc d'aparcament. Em quede mirant-la dins el cotxe, li faig gestos de que vuic aparcar, però ella ni s'inmuta. Després de fer-li varies vegades gestos i ser ignorat, baixe i li ho dic per la finestreta del seu cotxe. La contestació va ser:"Yo no me muevo de aquí hasta que salga mi hija que está en Santos comprando".
La qüestió és que la gent només pensa en ella mateixa.
¿Com ha de ser Xixona una ciutat si ens comportem com si visquerem enmig dels bancals? El poble es podrá dir que està estancat, que no creix, però s'ha de posar solució, no sé per part de qui (probablement per part de tots) a aquesta manera de vore el món.
És de veres que, no xixona, sinò en general la societat espanyola té una manca de civisme considerable. Des de la gent que tira el paperet del caramel que s'acaba de menjar a terra (total, ja ho netejaran els barrenders!), els que deixen que el gos pixe on siga (total, ja pasaran els fematers amb la manguera), els xavals que per autoafirmar-se posen el seu nom en les parets acabades de pintar, i un llarg etcètera de xicotetes contribucions a la falta de respecte a la resta de persones amb les que comparteix el carrer. Ara, si dius algo, damunt se te posen xulos.
Com apuntes, crec que la solució comença per concienciar la gent desde menuts, ja siga en asignatures com ciudadania, tallers, etc i a més a més, concienciar també els pares, ja que son els que probablement tenen més impacte en l'educació als menuts d'aquest tipus de valors (els fills imiten el que fan els seus pares). Finalment, també és important que les corporacions locals prenguen cartes en l'assumpte i reaccionen en contra d'aquestes accions de forma contundent. N'hi han teories (com la famosa de la finestra trencada) que afirmen que si la gent no veu proves de mostres d'incivisme es menys probable que incurrisquen ells mateixos. En fí, no té fàcil solució, però trobe que es important que evitem la direcció que està prenent aquest ego-civisme social en el que estem cada cop més immersos.
Uf, m'enrotllat un poc, però es que trobe aquest tema molt important...
PS: Jo n'estic fart dels omnipresents Todo Terrenos i la seua mania d'aparcar sempre damunt del carril bici. Serà que volen treure profit a un Todo Terreno amb el que sols van per ciutat?
A Faloco: Tens raó, però sempre i quan no ens afecte a nosaltres, perque si no...
A Ricardo: Això que contes em pareix molt fort. Es que la gent soles pensa en si mateixa. Pense que cada vegada hi ha menys gent que es capaç de posar-se en el lloc de l'altre. Falta camaraderisme i bon rotllo en general. Pense que en els pròxims anys anem a flipar-la mogolló. Per què? Perque estem en crisi i hi ha una falta de generositat alarmant.
A Carls: Crec que has posat el dit en la llaga (no sé com es diu en valencià). Tot és qüestió d'educació. A la nostra societat actual pense que està molt difús el que es considera que està "malament" o "ben fet". El fet de que actualment no hi hagen referències clares (si no em creus enxufa la tele) fa que cadascú considere el que está bé com allò que ell vol o desitja fer, sense tindre en compte el que volen o desitgen els altres. No sé si enteneu el que vull dir, però resumint molt, som una societat egoista.
Moltes gràcies pels vostres comentaris.
el dit en la nafra... (ací tens el "docte caguerot"). Individualisme >exhaltació de l'individu... I a casa nostra, un "andividuo" és precisament un insult. Solen utilitzar els vells aquesta degradada versió de la paraula "individu" per referir-se als que van a la d'ells sense respectar cap cosa ni a ningú. Els del toterreny que es mengen voreres i pilons, els de les motos pels carrers d'escales del castell (a Xixona, La Torre i el món sencer), els de les panderades de gos al portal del veí, les/els dels crits a soca d'orella mentre esperes que el semàfor es pose verd...L'idividualisme és un invent postmodern que consisteix a posar-se a si mateix a l'altar on abans hi havia un santet... Però aquestos "no proveeixen", no fan cap miracle col·lectiu... sols fan miracles per a ells mateixos... Una bona "caguerada amb pinyols" per a elles i ells... Salut
A Pau: Tu també has posat el dit en la nafra, jaja. Pense que l'individualisme és una de les lacres de la nostra societat, perquè poc a poc es menja la generositat i inclús la compasió (entesa com a posar-se en el lloc de les demés persones, amparar-les i ajudar-les)
Publicar un comentario