El fort vent que començà a soplar ahir per la vesprada s'endugué els últims minuts del 2009. Al mateix temps ens va dur les primeres hores de l'any nou, les primeres rialles, les primeres cançons, els primers balls... És tradició demanar dessitjos per l'any que entra per tal d'enfrontar amb optimisme cada dia de la nostra vida i a mi m'agradaria fer-ho des d'ací. Però com que per sort hi ha gent que de tant en tant pega una volta per aquest blog, tinc l'obligació (i, per supost, el gust) d'enrecordar-me d'ells en les meues peticions. Així que anem.
En primer lloc vull demanar salut per a tots, ja que és el principal motor per a que tots fem coses. Sense salut, difícilment es pot disfrutar de la vida. En segon lloc (i més encara en els temps que corren) treball per a tots aquells que no en tenen, i per als que si, que siguen conscients de la sort que ténen i que disfruten fent la seua feina. Per últim, i no per això menys important, amor per a tots. Amor de totes les clases: amb forma d'amistat o d'alguna cosa més, a distància o cos a cos, de fet o d'amagats, primerenc o consolidat, desbocat o calmat.
Que tots els vostres somnis més dessitjats arriben volant. Un abraç amics.
1 comentario:
que tots aquells desitjos que ens fas als amics, et retornen multiplicats... superamic... jo m'apunte a la colla dels qui desitjen bones coses per al Javi... Bon camí...!!!
Publicar un comentario