El cementeri de Lorca.

"Quan vaig anar la primera volta a Lorca a demanar feina, em van donar un carro amb polos i granissats.
- Be, i aci on puc anar a vendre els polos?
- Al cementeri. L'aigua d'alli es molt roin i la gent quan arriba te set.
Aixi es que vaig agarrar el carro i me'n vaig anar al cementeri. Quan vaig arribar, vaig vore que hi havia una costera molt empinada. "Maria santisima" vaig pensar. Pero, hala!, a rastrons i com vaig poder vaig pujar el carro.
Es va fer una venteta la mar de be, perque la gent arribava alli ofegada entre el calor i la costera. Quan tot es va acabar vaig agarrar el carro per a tornar-me, amb la mala sort que, anant costera cap avall no vaig poder aguantar el pes del carro i alla va anar tot el gelat que m'havia sobrat per terra.
Quan vaig arribar a ca l'amo, li vaig dir.
- Mire lo que m'ha passat!
- Doncs ara tots els polos que et menges me'ls hauras de pagar i en compte de beure vi en el dinar, beuras aigua fins que pagues el genero que has perdut.
I aixi va ser..."

*NOTA: Disculpeu que no hi haja accents, tinc un problemeta amb l'ordinador.