Pactar amb el diable

El dilluns vaig vore gran part del debat. El meu interés radicaba en que una de les preguntes era amb qui anaven a pactar després del 26J i, encara que sabia que no anaven a contestar molt clarament (són polítics, viuen de l'ambiguitat i de retòrcer el llenguatge), tenia certa esperança de endevinar-ho pel desenvolupament del debat. El cas és que es va fer l'hora de gitar-se i no havien fet la pregunteta de "marras", però, més o menys m'havia quedat amb la cobla.
Al dia següent els noticiaris deien que els candidats havien evitat la resposta. No estic massa d'acord. Potser ho van fer amb la resposta directa, però al llarg del debat va quedar molt clar quines anaven a ser les seues preferències. O al menys això em va semblar a mi: tots volen pactar amb el PSOE.
El PP, a la seua manera (cal recordar que Rajoy és gallec), va parlar de recolzar a l'opció més votada, va apel·lar a la unitat d'Espanya i als partits constitucionalistes. Es a dir, vol la gran coal·lició amb Ciudadanos com a comparsa. C's, per la seua banda, ja ha pactat amb PSOE a la anterior minilegislatura. Així doncs, no costaria res pensar en un altre pacte. Pel que fa a Podemos, Iglesias no s'ha cansat de repetir-li al PSOE que ells no són l'enemic i que tenen la ma estesa cap a Sánchez.
Així les coses, el PSOE té moltes núvies. Tanmateix, no se'l veu massa content ni massa còmode. Serà per el què diran?
Si pacta amb Podemos, mal. Aquest partit està liderat pel dimoni emplomat, si fem cas de totes les maldats que li atribuixen desde la dreta. Només li falta dibuixar-li unes banyes i una cua acabada amb una punta en forma de fletxa als cartells electorals, la barba la porta de série. Tota la dreta i el centre dreta l'acusaran de recolzar a radicals, independentistes, ETA, Irán, Gargamel i Pier Nodoyuna.
Si pacta amb PP, mal també. Formarien una gran coalició que apestaria a corrupció i portes giratòries des del Cap de Bonaesperança. A més tota l'esquerra i el centre dreta l'acusaran de recolzar el Rajoy de les retallades i de l'inmovilisme.
I tot això li passa a este
indecis nuvi perque ha perdut la seua personalitat. Està desorientat, no sap el que vol. I amb aquest quadre ell té la sensació de que faça el que faça pactarà amb el diable. No vos estranye que arribat el moment, es pose guapo, somriga davant les càmeres i anuncie a última hora que es cancela la boda. Per segona vegada.