Un dia gloriós

Ahir va ser un dia d'aquestos que ja, per si mateixa, valia la pena estar viu per a disfrutar-lo. La temperatura era cálida, no feia quasi vent i el cel estava completament buit de núvols fins on ens podia arribar la vista. Des de l'alt de La Carrasqueta es podia vore fins i tot, el que crec que era el cap de Santa Pola. Be, i si no ho era, es podia vore fins molt lluny!
Toni i jo vam decidir anar a vore les pintures rupestres del Neolític que hi han als abrics de la Sarga. Tots dos feia mogolló de temps que no anavem. Toni, que té al cap una mena de GPS de camins rurals, sendes i camp a través, em va dir que hi havia una coveta que, si la trobavem, ens clavava dins de la vall on estan els abrics i que és més xula que el camí que està assenyalat. Així que, com sempre que vaig amb ell, no vam anar pel camí convencional.
Un poc més endavant dels caserons de la Sarga, hi ha un altre caseró situat al costat del camí i poc més endavant, si vas camp a través et topes amb una paret i un forat en terra. Doncs bé baixant per eixe forat apareixes a una cova, a l'altre costat de la colina, dins de la vall.
En front de nosaltres teniem ja les coves amb les pintures rupestres. Toni diu que el lloc era perfecte per a que els antius moradors d'aquest lloc pugueren caçar, ja que la vall forma una mitja lluna, i una vegada acorralats els animals allí, no tenen escapatòria. El lloc és realment preciós. Em va agradar vore les pintures perque l'any passat apareixien al meu llibre de Prehistòria. Les pintures són cèrvols, em va pareixer vore un ser humà en forma esquemàtica i algunes línies en forma de meandres de riu.
Després de l'excursió vam anar als "Inglesos" a fer-mos una cerveceta. Estavem comentant el bon dia que feia quan Mateo, l'amo del restaurant, ens va sentir i va dir que els anglesos que viuen allí li havien dit que dies com aquestos, quasi no existeixen a Anglaterra i que els diuen "Glorious Days". Doncs això, un dia gloriós.