La fi de lo mon

El dissabte vam passar la vesprada encanats de riure. El meu amic Ricardo i jo, com gaiarabé mig poble, vam anar a vore el monòleg de Xavi Castillo al Cine de Dalt. Ricardo ja era reincident, però jo era la primera vegada que anava a vore'l i, la veritat, no em va desebre. Amb el canvi climàtic com a fil conductor Xavi es va destrellatar d'allò més durant dues hores. La veritat és increïble que només una persona siga capaç de sostindre una actuació durant tant de temps sense que no decaiga massa (el trosset de l'os polar no em va agradar massa). Encara que la seua soletat l'aconsegueix mitigar amb el seu repertori de personatges (Zaplana, el Rei, Rajoy y, sobre tot, Rita, la reina de l'espectacle) i de la seua gran vitalitat. Dels personatges vaig tirar de menys alguna presència com Jimenez Losantos, Zapatero i Carod Rovira, que també donen molt de joc amb alguna que altra estupidesa. Bé, com el mateix Xavi Castillo diu, tal volta faja un espectacle amb això. I a vore si hi ha sort, i també el fa a Xixona.