Aquest matí he arribat a l'escola i m'han donat la notícia. S'ha desconvocat la vaga. A hores d'ara, la dona de CC.OO. que va vindre ahir a explicar-nos totes les demandes (no, millor EXIGÈNCIES) que sustentaven i feien inevitable aquesta vaga, estarà amagada davall de la taula del seu despatx o tancada a casa sense eixir. Encara que ben pensat, segur que no, perque no tenen vergonya. El més trist de tot aquest assumpte no és que els sindicats s'hagen conformat amb tant poc. El més trist és que s'han conformat amb res. Si no, analitzem la situació.
El que els intrèpids sindicats d'Educació (no sé perque l'escric amb majúscules, quan és clar que és minúscula) han aconseguit és que una assignatura s'impartisca en una de les llengües oficials de l'estat. Tot un èxit, com per a donar-se colpets a l'esquena i fumar-se un cigarret després, en plan "joder tío somos la leche negociando, puras fieras". Qualsevol que pense que açò ha suposat un avanç en l'Educació a esta nuestra comunidad està per a que l'ingresen a un manicomi. L'única cosa que s'ha fet és tornar a una situació de cordura, ni més ni menys.
A més, la política amb tinte mafiós del Conseller Font de Mora (també conegut com Fountain of Mullberry) había posat per una vegada d'acord tant a professors com a les associacions de pares i mares, per a caminar junts en busca d'una millora en l'educació dels nostres fills/alumnes. Ara, i parle sobretot per mi, han perdut la confiança de molts d'ells, el que convertix aquesta capitulació en més trista encara.
Així les coses, la qualitat de l'ensenyança continuarà resentinse dins dels barracons que fan d'aules a molts col·legis i instituts, amb professors interins que treballen de gratis durant dos mesos (alguns d'ells a centenars de kilòmentres de sa casa) fins que els arriba el primer sou, amb gent de Castelló que treballa a València, gent de València que treballa a Alacant i gent d'Alacant que trebala a Castelló, amb professors substituts que arriben dos setmanes més tard de que el titular estiga de baixa o amb xiquets de 0 a 3 anys que no disposen de guarderies públiques. A tota esta gent, els sindicats i els governs continuen deixant-la amb el cul a l'aire. Amb el fred que fa.
4 comentarios:
És la història de sempre, en un parell de mesos tot oblidat. Amb el recolzament del partit, els pol·lítics són capaços de sortir de qualsevol embolic. O pensaveu que Font De Mora anava a dimitir?
Lamentable.
Sabiem que els sindicats estaven venuts a qui paga... qui paga mana i qui mana, encara que siga un feixista, paga els sindicalistes de "panxa-en-terra" que pul·lulen per les nostres sales de professors. He sentit dir un comentarista a sou de no se quin canal de televisió, que sembla que els sindicats estiguen com als temps de Franco; verticals, plans, sense sentit en una societat que sembla no tenir res de què queixar-se... Sempre acaben dient amb des-fatxa-tesa infinita que no ens queixem, que al Tercer Món estan pitjor... Quins collons!. Bo, ens hem quedat amb les ganes de fer vaga i d'alçar el crit de debó... Ja se sap que venuts a qui governa, i ben calladets, estem la mar de be... beeeeee! no és això el que fan els "corderets"?.
Què ens pensavem?? Jo ja l'esperava. La noticia arriba, però no és cap sorpresa per a mi. Ja me'l veia vindre.... Vorem qui passa d' ací a dos messos. Encara que jo estic pessimista. Passa el temps, i encara que vulc ( volem, supose) creure en els sindicats, ells tornen a fer el de sempre. Baixar-se els pantalons.
Carls: No, a aquest país no dimitix mai ningú. Però si esperava aconseguir alguna millora.
Pauet: Aleshores, vols dir que els sindicats només són una prolongació del govern. Doncs quina gràcia.
Lyla: Jo també soc pesimista. Si ara que estavem tots d'acord no s'ha fet res, ja em contaràs.
Gràcies pels vostres comentaris.
Publicar un comentario