de John BoyneSinopsi: Bruno viu a Berlín amb sa mare, la seua germana i son pare on duu una vida aparentment tranquila i sense complicacions. Però de sobte, un dia es troba amb la notícia de que haurà de mudar-se a una casa nova. Tot i que la seua nova vivenda no és del seu agrat, allí trobarà a qui serà el seu millor amic de per vida: un extrany i misteriós noi que viu a l'altra banda d'una tanca i que porta un senzill pijama a ratlles.
L'autor posa en la boca redona i ulls com a taronges d'un xiquet un fet de la història tan horrorós, que un cor tan inocent com el d'un nen no arriba a compendre el que pot estar ocurrint. És una història que intenta ser real (els personatges, el moment històric i el lloc on ocorren ho són) però que acaba convertint-se en una alegoria en contra de la barbàrie i la sense-raó nazi. L'escriptor es basa en un encontre entre els dos xiquets gairebé impossible (sembla difícil que Bruno puga visitar el seu amic durant un any sense ser vist) per a crear una complicitat entre els dos i augmentar el dramatisme de la història que arriba al seu culmen al final.
Es tracta d'un llibre que encara que, en la meua opinió, podia haver sigut més intens, fa moltíssim que pensar i segur que no deixa indiferent ningú. Si encara no l'heu llegit (cosa que no crec), el recomane.
3 comentarios:
Atenció: Aquest comentari pot contenir SPOILERS (millor no llegir si es té l'intenció de llegir el llibre)
La veritat es que no es d'extranyar que haja esdevingut el llibre de moda de la temporada: té un punt morbós (vista del nazisme des del punt de vista d'un xiquet) combinat amb una lectura molt senzilla (narrat integrament des del punt de vista d'un xiquet).
Això últim crec que ha sigut un dels grans encerts de l'escriptor, juntament amb el canvi o adaptació de noms que fa el protagonista, que transmet al lector la particular visió del món que té i el seu desconeixement dels greus esdeveniments que ocorren al seu voltant.
Per cert, algú ha vist la pel·lícula? Ha sigut quasi inmediata, el llibre és de principis de 2007 i la pel·lícula s'ha estrenat aquesta tardor.
Jo he vist la peli...,desprès de llegir el llibre. No cal dir alló que sempres passa: No es pot comparar. La pel·lícula no està gens malament, però és, sens dubte, un altra cosa.
No crec haver llegit una "gran obra", però si una història colpidora, un relat amb un simbolisme que no és freqüent, almenys no és veu molt un ús del llenguatge simbòlic amb la força que he trobat en aquest llibre: la casa, el pare, la repetició d'algunes frases com aquella de "l'amic de per vida", la substitució del desig d'explorar per la manipulació de la història, la tanca...
M'ha fet pensar, vaja! i pensar és tan sa per créixer i evolucionar...!
A Carlos (homenatge a Chirlaque): No l'he vist però segurament ho faça la setmana que ve. Ja vos diré que tal.
A Pau: pense que fora de si la història és creïble o no des del punt de vista formal, si tens raó en que està plena de simbolisme i que és ahí on radica la seua força.
Gràcies pels vostres comentaris!
Publicar un comentario