"Abrigaos, está nevando. Y arriba, más" Amb aquestes paraules del cambrer del mesón El Refugio ja ens podiem imaginar que el protagonista dl dia anava a ser l'ortge. Efectivament, una suau neu en pols començava a cobreir el paissatge amb un llençol blanc,que er cada vegada més intens conforme anavem guanyant altura.
am la nu canet-nos al damunt arribem a un lloc emblemàtic del camí: la "Cruz de Ferro". Sobre una acumulació de pedres formant una muntanya hi ha una creu. El que fa especial aquesta creu és que està siuada al mateix lloc que un altar consagrat al deu Mercuri romà. A més les pedres que formen la muntanyeta són les que han deixat els peregrins durant anys de pujar allí en les seues peregrinacions.
Una vegada deixada enrere la creu, el nostr camí continúa ja de baixada, passat per pobles molt bonics com El Acebo, on dinem, i Molinaseca.
Finalment, després d'una llarga i drua jornada arribem al nostre dest´a Ponferrada. Després d'una reparadora dutxa, hem de complir el ritual que hem anat desenrotllant des de l'any passat: visitar les zonesmés importants (torre del rellotge, basílica, castell dels templaris) i fer un sopar amb botella de vi inclosa. Ara ja, només ens quedar descansar i preparar el nostre cos per a l'etapa de demà, un poc més curta.
1 comentario:
Jack Sparrow i la seva donzella gràcil, i Manu Chao amb el seu barret de l'amèrica precolombina, i el senyor guiri a qui ferem una foto vora la font, i el Johan Veritable amb el seu pare veritable, i els motoristes de El Acebo, i els Bascos que fan trampes, I LA NEU... i el riu preciòs a Molinaseca i el iaio que ens indica el bon camí... i el xicot de Campo de Gibraltar, i el Ramon de la tabèrna i la seua fantàstica xicota, i tots els de la processó de ponferrada, i el Templario de l'olla, i els tres porquets amb els qui dorm i els joves guiris guais amb els qui dorms, i la parella d'italians que ens somriuen fins a Compostel·la, i les flors morades que pengen del museu de Luis del Olmo...
Publicar un comentario