Hui és el primer dia de setembre. Com cada any des que vaig elegir la meua professió, aquesta data marca l'inici d'un moment nou a la meua vida. Tant és així que pràcticament conte els anys per cursos i no per anys naturals. I és que l'estiu, ara més que mai, es convertix en un paréntesi en el ritme frenètic de les nostres vides; en un oasi de calma en el nostre lent caminar baix del sol del dia a dia que ens desgasta; en el dolç somni reparador del guerrer després de la batalla.
Precisament, és la sensació d'haver estat inmers en un apacible somni durant bona part de l'estiu, la que s'ha quedat a dintre del meu cos. Especialment la part que vaig passar al Japó i a Seoul amb la meua amiga (ja per sempre) Sangmi. Ara bé, ja és hora de despertar. Però ens farem un poquet els remolons. Com quan sona el despertador i pensem "Una miqueta més..." Vos convide a entrar en els meus somnis, aquestos que s'han dibuixat a la meua ment durant aquest estiu. Tanqueu els ulls, agafeu un avió i viatjeu a les llunyanes terres on els sabis antius deien que naixia el Sol...
1 comentario:
Jacob somniava en una escala que uneix el cel amb la terra. Per l'escala baixen i pujen àngels reunint allò que estava separat, fent camins en els núvols entre l'immanent i el trascedent... I retornà a la terra dels seus pares per retrobar-se amb el seu germà bessó Essaú.
Ací tens un amic per a caminar junts aquesta etapa que, com a mestres, anomenarem curs 2009-2010 (mecaguendena com passa el temps!).
Salut i bons somnis... bon passeig pels núvols.
Publicar un comentario