La llegenda del comte i la flor de la falaguera

Una maleïda bruixa tenia atemorits a tots el habitants de les aldees al voltant de la magnífica serra de Cabeçò. Quan acabava l'època de la collita sempre arribava a lloms del seu terrorífic drac per a fer-se amb tot allò que els esforçats camperols havien sembrat amb la suor de les seues fronts. I pobre de qui es negara a pagar el tribut que la bruixa manava. Aleshores manava al seu drac que arrasara tots els camps i pegara foc a les cases amb el seu alé provinent del mateix infern. Els aldeans estaven desesperats i van decidir enviar un emisari per totes les ciutats importants del regne amb aquest missatge:
"Aquell qui derrote a la maleïda bruixa i mate el drac, serà recompensat amb un terç de la collita per a tota la seua vida i la dels seu fills".
Al principi, l'emisari no va tindre molta sort, ja que la gent del regne li tenia molta por a la bruixa. Tanmateix, un dia un comte que deia vindre d'un regne molt llunyà, asegurà coneixer la manera de fer-li front al drac i acabar amb la bruixa.
Primerament, se n'anà a una ciutat que estava molt a prop de Cabeçò on un guerrer antic havia matat un drac fa molts anys amb una espasa màgica. L'espasa estava a les profunditats d'un barranc on ningú s'atrevia a baixar perque era massa escarpat, i al més mínim entropeçó, caíes sense remei esclafan-te els ossos contra terra. Però aquest comte no solament era un home valent, sinò que era l'escalador més àgil que mai haguera trepitjat les aromàtiques herbes d'aquell regne. D'aquesta manera, gràcies a la seua habilitat, va aconseguir recuperar l'espasa màgica, encara que, tot s'ha de dir, amb molt d'esforç.
Després d'aquesta primera aventura, se n'anà a una de les aldees on estaven arreplegant tomaques i bajoquetes. Allí els camperols li van deixar roba de feina per a que es fera passar per un d'ells. Dies mes tards el drac i la bruixa es presentaven amb sinistra puntualitat a la cita. El comte va carregar un sac d'ametles per a posar-lo al poderos llom del drac i quan va arribar prop d'ell va fer com que entropessava i queia. Aleshores, amb la velocitat d'un raig, va traure l'espasa que estava amagada a l'interior del sac i va fer una mortal ferida al cor de l'animal que s'en va anar a trompicons fins que va caure sense vida a les faldes de Cabeço. Davant dels ulls de tots, aquell enorme i temible animal va anar convertint-se en roca fins quedar petrificat, i encara hui en dia podem vore el seu enorme llom i les seues escames convertides en un xicoteta muntanya amb afilades agulles. La bruixa, encoleritzada per la mort del seu drac, va llançar un crit esgarrifador que va posar els pels de punta a tota la gent de la vall. I mentre se n'anava volant, ajudada per una bandad de corbs negres, va jurar amb una tetrica risa, que es venjaria... CONTINUARA