La llegenda del comte i la flor de la falaguera (Cap.3)

La jove Helena no va poder retindre el somriure quan el comte va assegurar que es tractava de la flor de la falaguera. Ella, entre totes les persones del poble, havia sigut la que havia aconseguit trobar aquella magica flor que els podia lliurar per sempre de la maleida bruixa!
El comte, amb molta tranquilitat, va explicar el que havia de fer per a fer que el desig es complira. Hauria de posar la flor al palmell de la ma, demanar el desig amb tota la força del seu cor i tancar la ma, mantenint la flor a l'interior del seu puny durant tota la nit, fins que els primers rajos de sol s'esgolaren des d'orient, i aleshores obrir la ma per a que els restes la flor caigueren de les seues mans, dispersats pel vent. Tanmateix, quan va sentir l'explicacio del comte, el anim de la jove va decaure. Es va sincerar amb el comte, dient-li que no es veia capaç d'assumir tanta responsabilitat i que en el cas de que la bruixa aparegues i vulguera arrebatar-li la flor, no sabria com fer-li front.
En sentir aixo, el comte es va oferir a ser ell qui demanara el desig i qui guardar la flor fins l'endema. Tot el mon va estar d'acord. Si el comte havia fet tantes coses per ells, perque no havien de confiar en ell en aquesta ocasio? Aleshores, un home vell amb barba que li deien Benet i que era molt apreciat al poble, perque havia sigut beneit amb el do de la sabiduria i l'experiencia. L'ancia es va adelantar al rogle de gent i va suggerir el comte que passara la nit al refugi que hi ha quasi arribant al cim del Cabeço, perque alli estaria completament a soles i ningu tindria la tentacio d'arrebatar-li la flor per a demanar un altre desig que no fora el d'acabar amb la harpia. El poble sencer va estar d'acord amb l'ancia que havia parlat amb tant de seny com sempre. Aleshores, Helena va confiar la flor al comte que la va sostindre al seu palmell. L'home va demanar el desig en veu alta per a que tot el mon el sentira i va tancar el puny. Sense mes demora, va agafar la torxa que li va oferir un dels aldeans i es va encaminar cap al cim de la muntanya. Pero avanç va dirigir una ultima mirada cap a aquella jove que havia trobat la flor, el seu cor va fer un tomb i, sobtadament, el va assaltar una angoixant sensacio de temor de no tonar a vore-la.

Al sotan de una casa en el mateix cor del poble que dorm a les faldes de Cabeço, un vell home es trobava lligat de peus i mans. S'esforçava en llevarse la corda que el mantenia inmovil sense poder alçar-se. El pobre Benet, finalment va dessistir abandonat per les seues forces. Mentrestant, al bosc, la maleida bruixa que havia agafat l'apariencia del bell savi, s'apartava de la resta del grup i s'amagava entre els matorrals. Quan per davant seua passava Helena ignorant de que la observaben, la bruixa va recitar un encanteri en un idioma ancestral i el seu deformat i vell cos, va anant transformant-se en el suau i jove cos de la tendra Helena.