La llegenda del comte i la flor de la falaguera (Cap.II)

La malefica risotada de la bruixa va deixar tots els aldeans corpresos. Preguntaren amb preocupacio al comte que pensava fer per a lliurar-los de la presencia de l'harpia. Aleshores, el comte els va contar que una vegada va llegir a un llibre de fets magics, que quan un drac mor, per alla on es derrama la seua sang creix una flor amb propietats magiques. La persona que aconseguisca trobar una d'aquestes flors, podra demanar un desig. Aleshores, haura de mantindre la flor a la seua ma durant tota la nit i a la eixida del sol aquesta desapareixera i el desig es tornara realitat.
Tot el mon va estar d'acord que el desig que hom hauria de demanar era la mort definitiva de la malvada bruixa, i aixi ho va prometre el comte. L'unic problema era que, com totes les coses extraordinaries que al mon existeixen, trobar la flor de la falaguera no era tan facil. Aquesta magnifica flor nomes creixia la nit seguent a la mort del drac. Ho feia a partir de la mitja nit, vivia durant una hora i despres desapareixia per sempre mes.
Al poblat es van organitzar rapidament per a buscar la falaguera. Tot aquell les cames del qual pugueren resistir una caminata de tres hores, van eixir abans que començara a fer-se de nit en direccio a la muntanya en que havia quedat convertit el cos del drac. Quan el sol es va amagar darrere de les serres que marquen l'oest de la regio, els buscadors van encendre les seues torxes, i quan la lluna va arribar al seu punt mes alt assenyalant la mitja nit, les mirades de tots es van dirigir cap al fertil sol davall els seus peus.
El temps era ara un bateg de cor que podien sentir al seu pols; cada parpelleig els apropava mes i mes a una angoniosa decepcio, que feia mes dens inclus el aire que respiraven. Quan ja les ultimes gotes d'esperança s'esmunyien entre els dits de la nit, un crit d'una jove trenca el silenci. Havia trobat una flor blanca molt estranya que mai havia vist per eixos confins i tan prompte la va tocar el seu gineceu es va il·luminar. El compte, que havia vist un dibuix de la flor a aquell antic llibre, es va arrimar i va comprovar somrient, que havien trobat la flor de la falaguera...CONTINUARA..