Al contrari del que es podia esperar, l'etapa de huí no ha sigut totalment de baixada, encara que, obviament, la tendència sempre ha sigut de baixar. L'inici de la jornada ha sigut sorprenent. Mentre caminavem entre un cementiri de pins canaris que no havien pugut resistir el pes de la neu, se'ns ha afegit un xic donostiarra a qui hem batejat "Juan d'Urgull".
Després d'una suau baixada, hem remontat una vessant per a coronar l'alt de San Roque i, després, l'alt del Poio en un continu puja i baixa fins arribar a Fonfria on hem desdejunat. A partir d'aleshores, el camí si que ha anat costera avall amb total continuitat. Els valls anaven desplegant-se sota els nostres peus i, poc a poc, conduint-nos cap al final del nostre trajecte a Triacastela.
El dinar de hui ha estat fabulós i també l'elecció de l'alberg ens ha eixit bé. A la sobretaula hem conegut un xic i una xica Taiwanesos que, pot ser, es convertisquen en companys de viatge, ja que també tenen pensat arribar a Santiago el diumenge. El camí parlarà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario