Només eixir de l'alberg hem de decidir quin dels cos camins cap a Sarria volem seguir: el més curt, per San Xil o el més llarg, per Samos. Finalment elegim anar per Samos perque volem vore el monestir. Prompte ens donem compte que hem encertat l'elecció.
Gairebé tot el camí discorre a la vora del riu Oribio i és, de totes les etapes que he fet al camí, segurament la més bonica. Les aigües del riu baixen trencant en xicotetes cascades i fent un soroll que és música per a unes orelles que venen d'una zona tan seca com la nostra. El discòrrer del riu està flanquejat per altíssims xops, que conforme pujen la vessatn fins el camí, van deixant pas als abeduls. Aquestos apenes deixen vore el color del seu tronc, tan plens com estan d'heures i molsa. Ja al camí, apareixen nombrosos màrgens de la pedra plana i colorida de la zona, però inclús ahí creis la mullida molsa, que pareix envair tot amb el seu tapet verd esmaragda.
Quasi sense adonar-nos, arribem a Samos i el seu monestir apareix com una joia a la vall d'un riu. Es tenen notícies de la seua existència des del segle VII, pero soles hi queden probes físiques del segle X quan va ser reconstruit per 17 monjos procedents de San Juan de la Peña.
Al centre del claustre major se troba una estatua de Feijoo que va impartir les seues clases al monestir. Al claustre menor podem vore la curiosa font de les Nereides (sers similars a les sirenes, però d'aigua dolça)
Pujant a la part superior del claustre major, es pot visitar el seu interior, on es troben les antigues cel·les dels antius monjos. Tres dels quatre murs de l'interior s'han transformat en pintures murals on s'ha representat de forma al·legòrica i naturalista la vida de San Benet de Núrsia. També a aquest segon nivell dona accés a una sacristia cupulada on, dibuixades a les petxines, s'ha representat les virtuts i també s'accedix a l'interior de la iglésia d'estil barroc i neoclàsic.
Després de la visita al monestir continuem el nostre camí, que continua sent meravellós, i arribem a l'aldea de Perros, ja al nucli urbà de Sarria. Ací el camí es separa del riu i comença a perdre el seu encant, adintrant-se en els carrers i edificis de la ciutat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario