La jornada de hui en reb amb una pujada d'onze kilòmetres. Encara que no és molt pronunciada, fa que el nostre pas siga lent. Tanmateix, ens alegra el camí aquestos coscos típics de les llegende cèltiques o dels contes de fades. Aquesta és una imatge de les que tenia pendents en la meua ment, i que esperava trobar-me a aquest tram del camí i, la veritat, no m'ha decebut en absolut.
A partir d'Hospital el camí discorre per un camí pel costat de la carretera. S'ha esborrat ja qualsevol sensació de màgia del paissatge.
Quan arribem a Palas de Rei, parem a dinar mentre decidim si continuem fian a Casanova o ens quedem a passar la nit. Finalment, l'oratge decideix per nosaltres. Un fort algavessó d'aigua ens fa apartar la idea de continuar.
A l'alberg de Palas, fem bondat amb un grup de noies catalanes, especialment amb dues d'elles: la Rosa i la Ana. Elles a l'endemà han d'estar a Santiago pel que es despedeixen de nosaltres. Es curiós que enguany tota la gent que ens trobem amb la qual fem bondat, ens deixen al dia següent. Pareix ser que Sant Jaume vol que aquesta vegada, el camí el fem Pau i jo, sense ningú més.
També a aquest alberg coneixem a la dona que regenta l'alberg que ens explica com funciona l'oratge a Galícia. Nosaltres encara no ho sabíem, però aquesta dona es convertiria en la nostra mestra Yoda particular, conduint-nos per la senda de la força cap al nostre destí de peregrins Jedi.
I com no hi ha esforç sense premi, ens donem un homenatge a base de polp "a la gallega" a una polperia molt propet de l'alberg.
No hay comentarios:
Publicar un comentario