Eixim de Hornillos del Camino amb alegria perque el temps no te res a vore amb les males prediccions que ens havien donat. Fa un dia solejat i prompte em sobrea el plomes de Toni. El camí discurrix per els sembrats de costum, encara que aquesta vegada pujem una xicoteta pendent per a caminar per una altiplanicie.
Als 11 kilòmetres, un una "hondanada" trobem Hontanas, on esmorzem a un bar. Continuem el nostre camí per una vereda que ens conduix ràpidament prop del nostre lloc de destí. Pocs kilòmetres abans, passem pre les runes del monestir de S. Antón, caminant per baix d'un del seus arcs per on discurrix la carretera.
La colegiata de la Virgen del Manzano ens dona la benvinguda a Castrojeriz. Una vegada al poble admirem dos grans esglèsies (Sto. Domingo i S. Juan). Després anem a La Taberna on menjem després d'una dutxa a l'alberg i on ha caigut la tercera botella de vi del viatge, aquesta vegada, regant dos filets de ternera d'escàndol.
1 comentario:
Els valencians correcaminos,les xicones de la Colegiata, la lloba romanesa i la cambrera capitolina, mare de Romulo i Remo, la colla de salvatges del bar de baix, la confraria dels capats, Engelbert ( o el hombre oruga), la processó sencera antiga i rància, l'home de la peregrinoteca i l'hospitalera alemanya, l'exconvicte i el seu amic porrets,els valencians de Montcada,el rector del poble i "el pájaro espino"...
Publicar un comentario