El dia amenaçaba pluja pero finalment s'ha aguantat. Tanmateix, l'enemic que esta mostrant-se mes fort des de fa ja tres dies, el vent, continua sense donar-nos una treba. A mes, es dona la circumstancia de que no hi ha cap poble en 13 km, per aixo el temps i els kilometres passen molt espai fins que arribem a un poble on poder desdejunar. Finalment, quan arribem a Reliegos, despres d'un susto inicial perque el bar estava tancat en principi, ens prenem el descans amb calma.
Despres d'aixo nomes ens queden 6 km. per a Mansilla de las Mulas on, en principi anavem a quedar-nos. A l'entrada del poble, fem un poc el gamba, fent-nos fotos a un monument al pelegri que es troba a la seua entrada. Finalment fem un altre descans per a continuar fins a Puente Villarente, 6 km. mes enlla. La idea es apropar-nos el mes possible a Leon per a disfrutar al maxim d'aquesta gran ciutat, final (per desgracia) de la nostra aventura. Be, desde on estem ara, a nomes 12 km., ja podem olorar els carrers d'aquesta ciutat.
1 comentario:
El bon home del bar de Mansilla i el cambrer vicioset, la dona solitària de la motxilleta, la parella d'hospitalers despreocupats, els obrers algerians i la noia de la pastisseria...,(em ve al cap el Solitario de Zafra a Hornillos, un altre oblit) la cambrera de "la montaña" i la supercambrera de la pastisseria a la nit, les noies alemanyes vestides de dol i nosaltres quatre, ja units de forma molt especial... gaudint de la intimitat d'un lloc molt especial...
I a Lleó...
la monja tremenda i l'hospitaler antic, la colla d'extrangers i la traducció simultània, el mestre d'escola que festeja amb una xiqueta perquè vol sa mare, la guia de sant Isidoro, la centúria d'estudiants a les portes de la Catedral, el mariscal i tots els "mandos dels exèrcits de mig món", Malena Gracia i el coro d'amics, les mongetes i la Priora...
I Shang-Mhi i André... sempre ells, fent camí fins a Compostel·la, amb un xic del nostre afecte i el bateg dels nostres cors...
I el meu company de camí... L'estimat Javi, un tio fantàstic,gran, bon company, bona gent...
Dos nòmades pels camins de la vida...
Publicar un comentario