Per primera vegada en tot el que duem de cami l'oratge ens ha donat l'esquena. 5 minuts despres d'eixir de Sahagun s'ha posat a ploure i hem hagut d'estrenar els impermeables. El pitjor ha sigut que aquesta pluja ha vingut acompanyada d'un vent canaia que ens pegava gaire be de cara. Per sort no ha estat tot el cami aixi i una hora despres ha parat la pluja, encara que no el vent. Aço ha fet que el que pareixia una etapa sencilla s'ha convertit en un xicotet infern.
La parada reglamentaria per a agafar forces ha sigut a ...... i ens ha servit prou com a descans per a arribar sense mes complicacions a El Burgo Ranero. En fi, una etapa mes per aquestes terres en les quals la falta total de montanyes, colines e inclus arbres fa que un dia amb molt de vent com hui siga dificil la jornada per al pelegri.
La sorpresa del dia ha estat la coincidencia de trobar a un dels restaurants del poble a un matrimoni basc que va fer algunes etapes del cami amb mi l'any passat. A mes, a aquest restaurant he pogut fer una altra fotografia per a la meua coleccio de murals del cami.
1 comentario:
Els obrers de la construcció i "los fertilizadores"
(a Hornillos m'he deixat a La Yessi... quin fallo!)
el cambrer que ens obri aposta, la dona del restaurant i la parella de bascos del reencontre, un altre hospitaler uruguai més caparra encara, Pepe de Aguilar de campoo i el matrimoni "fatiguée", el "sinverguensa" de la jaca verda i el bon home de la bici, Pilar la de la tenda i el rollo bollo mallorquí, el brasilero, el noi de Sabadell i l'altre aborigen que acaben amb les existències de vi, Els falleros i els nostres benvolguts Yoko i Johan...
Publicar un comentario